El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495)

• Albert Cassanyes Roig ^[1]
  1. [1] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
• Localización: Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, Vol. 48, Nº 2, 2018, págs. 587-614
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The cathedral chapter of Majorca in the later fifteenth century (1450-1495)
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    Despite the importance of the Majorcan cathedral chapter during the second half of the fifteenth century, the canonical institution has not yet been fully studied. This paper offers a basis upon which to build subsequent research. Firstly, it determines the canons’ personal names and the period during which they occupied their prebends, with the objective of identifying them as well as the cathedral dignitaries and other office holders outside the see itself. Next, it offers some data about family relationships, which is fundamental for explaining the access certain people had to prebends, because nepotism was very common. Third, it will be shown that university degrees constituted a decisive factor in the appointment of canons. Finally, the conclusions allow us to outline the first elements for a prosopography of the canons of Majorca at the end of the Middle Ages.

  • català

    Tot i la importància del capítol catedralici de Mallorca durant la segona meitat del segle XV, la institució canonical no ha estat estudiada a fons. Aquest article presenta les bases sobre les quals construir una posterior investigació. En primer lloc, es fixa l’onomàstica dels canonges i els anys durant els quals ostentaren la prebenda, amb l’objectiu d’individualitzar-los i de determinar les persones que ocuparen les dignitats catedralícies i altres oficis a fora de la Seu. Tot seguit s’ofereixen algunes dades referents a les relacions familiars, fonamentals per explicar l’accés a les prebendes de certes persones, puix el nepotisme era molt habitual. En tercer lloc, els estudis universitaris també constituïen un factor determinant en el nomenament de canonges, i la normativa n’afavoria la formació. Finalment, les conclusions permeten delinear uns primers elements per a una prosopografia dels canonges de Mallorca al final de l’Edat Mitjana.