El Patrimoni arquitectònic religós del segle XVIII a l'Arxidiòcesi de Tarragona.: Identitat barroca versus estètica acadèmica.

• Autores: Anna Isabel Serra Masdeu
• Localización: Patrimoni, memòria i identitat / Antonio Salcedo Miliani (aut.), 2008, ISBN 978-84-92465-11-8, págs. 77-85
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Reaccions que van tenir lloc a partir de la segona meitat del segle XVIII fins als primers anys del segle XIX en el món de l'edilícia religiosa del 'arxidiòcesi de Tarragona, contràries a la plasmació de l'art acadèmic quan l'art vigent en aquelles dècades era l'art barroc. A través de diverses contestacions dels fidels, de comentaris dels mossens, de personatges implicats en l'aixecament dels temples que manifestaven la veu de tot un poble, o en les clàusules que exposen els mateixos contractes de les fàbriques es pot entreveure que l'art barroc era un art força acceptat. Sembla, doncs, que l'assimilació del repertori dels elements estètics que definien l'art barroc durant dècades crearen una força identitària; la seva acceptació, la seva defensa, justifiquen una determinada manera de crear que es preferia davant un art d'imposició com seria l'acadèmic. De respostes adverses n'hi va haver de tots tipus. Per tant, fins i tot l'estètica de les esglésies serveix per manifestar com el poble s'aferrava a veure, a preferir una determinada estètica per als seus espais religiosos, que era la havia après a llegir amb normalitat. Per què calia canviar-la davant de l'arribada de nous criteris artístics, si els criteris barrocs formaven part de l'imaginari social i identitari de l'arxidiòcesi tarragonina? Els exemples que es detallaran mostren els estrets vincles que ja al segle XVIII existien entre patrimoni, memòria i identitat sedimentats estèticament i ideològica, en aquest cas, en el territori que conformava l'arxidiòcesi tarragonina.