Resumen de Com independitzar-se a Europa (I Amèrica) abans de 1931: Corona o república?
Avui en dia les monarquies semblen una forma política més aviat esgotada. Les dinasties-i les famílies aristocràtiques que envoltaven les seves corts- ara sols figuren a les pàgines de paper couché de les revistes de societat, al costat d'actors, actrius i gent multimilionària. Tal decadència és, però, recent: té menys d'un segle. Pensem avui que tot es regeix per sistemes de govern representatiu o de sobirania popular i que això data de les grans revolucions de l'acabament del segle XVIII. Es repeteix arreus, però és fals. La democràcia, en la mesura que existeix, és una creació del segle XX, més aviat bastida amb lentitud. És -recordem-ho, amb certa amargor i por- una pauta reversible.
A Catalunya, avui, se suposa que l'alliberament de les petites pàtries, dit amb un llenguatge passat de moda però que reflecteix la idea d'un país proper i de conciutadans, és inherentment una herència republicana. De nou és reiterat, ho han explicat milers de mestres a l'escola, però senzillament no fou veritat en el passat, encara que es cregui verídic en el present.
Assenyalem, tanmateix, que, al llarg dels anys, el catalanisme, des del seu naixement com a corrent polític, ha mantingut un marcat interès pel destí dels nacionalismes de tot signe -però sobretot el de moviments que lluitaven per a assolir l'autonomia o l'estatalitat. Aquest assaig intenta situar aquest afany de simpatia i curiositat en un context més ample.
