Resumen de El bloqueig i l'evacuació de Tortosa i les seus conseqüències (Juliol de 1813- Maig de 1814).
A les acaballes de la guerra del Francès Tortosa fou la plaça de guerra fonamental del dispositiu militar napoleònic entre el nord valencià i la frontera francesa. Les dues cites anteriors exemplifiquen l’afirmació precedent i, alhora, destaquen l’actuació del general francès que va saber mantenir la plaça forta tortosina sota domini gal fins al darrer moment. Tortosa, una volta conquerida pel general Suchet, el 2 de gener de 1811, havia esdevingut el punt de partida de la conquesta de Tarragona, primer, i de València, després. Com bé afirmava el general espanyol Sanz, encarregat de bloquejar-la el 1814, era la guardia del Ebro. Quan la retirada de les forces napoleòniques de la península es féu inevitable arran del desastre de Rússia i de la derrota de Vitòria, el mariscal Suchet, l’home que havia expugnat consecutivament Lleida, Tortosa, Tarragona i València, es veié forçat a retirar-se més enllà de l’Ebre. Era una retirada tàctica, no definitiva. Suchet hi pensava tornar, per això va deixar tot un seguit de guarnicions en els llocs clau que li permetien controlar la línia de l’Ebre i la del litoral valencià i català. Dins d’este dispositiu tàctic la plaça militar de Tortosa resultava fonamental, era el lloc on convergien la línia de l’Ebre i la del litoral, l’únic indret des de Saragossa al mar que disposava d’un pont per creuar el gran riu i el punt estratègic des d’on controlar el que els francesos denominaven les Boques de l’Ebre.
