La fi de la guerra del francès i el retorn de l'estat absolut.: Aspectes polítics i socials a les comarques de l'Ebre.

• Autores: Nuria Sauch Cruz
• Localización: 200 anys de la fi de la guerra del Francès a les Terres de l'Ebre: actes del Congrés d'Historia i d'Arqueologia, Tortosa, 16, 17 y 18 de maig de 2014 / Roc Salvadó Poy (dir.), Joan Martínez Tomás (dir.), 2016, ISBN 978-84-16505-20-3, págs. 147-161
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen

  • Durant els anys de la guerra del Francès (1808-1814) es van crear les bases per construir un nou règim polític, econòmic i social que enderrocava les estructures pròpies d’un sistema de l’Antic Règim.

    Els principis d’un liberalisme polític i econòmic van emergir amb una força inusitada durant aquells primers anys del flamant segle xix aprofitant una guerra de resistència contra l’imperi napoleònic. Molts canvis es van dur a la pràctica com a resultat de la guerra del Francès, s’accelerava així el procés d’obsolescència d’un model de funcionament polític basat en els principis d’una monarquia absoluta. Aquests canvis, però, es van veure truncats amb el retorn de Ferran VII el 1814, qui, de forma sistemàtica, va anul·lar gairebé la totalitat del projecte liberal reinstaurant el model polític d’abans de la guerra.

    En aquest text analitzarem el comportament polític i social de les poblacions de les diferents comarques ebrenques, sobretot les més meridionals, i farem una aproximació a les estructures de govern municipal i la forma en què aquestes van actuar i es van transformar després de la guerra del Francès.

    Amb l’acabament de la guerra Ferran VII va reimplantar un sistema absolutista que seguia la mateixa dinàmica d’abans del conflicte. El text anomenat Manifiesto de los Persas, document que establia les bases en què s’havia de configurar el retorn de l’antic sistema, va ser aprovat el mes d’abril de 1814 per seixanta-nou diputats que demanaven el retorn de l’statu quo previ a la guerra i l’abolició de les Corts de Cadis. El 4 de maig Ferran VII les il·legalitzava, així com gairebé la totalitat de la seua obra legislativa. Per tal de conèixer allò que, a grans trets, es va restablir durant el primer govern de Ferran VII haurem de fer un repàs a la situació prèvia.