Victòria Combalia: A l'avantguarda artística

• Autores: Josep M. Muñoz i Lloret
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 451, 2018, págs. 16-30
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Victòria Combalia Dexeus (Barcelona, 1952) va néixer al barri de la Bonanova, en una família burgesa amb una important tradició, a la branca materna, de professionals de l'advocacia i de la medicina. Va tenir la sort d'anar al col·legi Betània, i ben aviat va voler ser una dona independentment:als vint anys se'n va anar de casa i dins l'onada hippie i contracultural que havia portat el maig del 1968,va viure en un edifici on tenia, entre altres, Joan Brossa i Pau Maragall de veïns.El 1974 es va llicenciaren Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, on havia tingut José Milicua i Maria Lluïsa Borràs com a professors més destacats, amb una tesina que es va publicar amb el títol de La poética de lo neutro. Anàlisis y crítica del arte conceptual (Anagrama, 1975; reeditada per De Bolsillo el 2005). De fet, va participar en el moviment d'artistes conceptuals que es va desenvolupar a Catalunya a l'inici dels anys 1970s i va ser molt pròxima a un d'aquests col·lectius, el Grup de Treball , però va voler conservar la seva independència com a crítica d'art, una professió que va començar a exercir de molt jove. A partir del 1974, i fins a la seva jubilació el 2013, va ser professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.El 1975 va anar a París , a ampliar estudis a l'École Practique de Hautes Études, i el 1979 va marxar a Nova York, a l'Institute of Fine Arts, on va fer, durant dos anys, una recerca que culminar en la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet i la modernitat (1983). En aquella època va fundar, amb Alícia Suárez i Mercè Vidal , la revista Artilugi (1977-1982) i, amb Ràfols Casamada i Hernández-Pijuan, la revista Ampit, d'art i poesia (1982-1984). Del 1981 al 1996 va ser titular de la crítica d'art a Catalunya del diari El País, on ha continuat com a col·laboradora. Del 1996 al 2002 va ser directora artística del centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, i assessora d'Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid entre 2004 i 2007. És membre fundador de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i membre de l'Asociación Española de Críticos de Arte i de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art). A més de nombrosos articles a catàlegs, diaris i revistes, és autora d'una dotzena de llibres, amb sengles estudis sobre Picasso, Tàpies, Ràfols-Casamada i Joan Miró dee qui és una de les grans especialistes. Estudiosa de l'entron del surrealisme, en els últims anys ha dedicat una atenció especial a les dones artistes, amb llibres com Amazonas con pincel (Destino, 2006) i Musas, mecenas y amantes (Elba, 2016), i sobretot, ha protagonitzat un redescobriment de la fotògrafa i pintora Dora Maar, a qui ha dedicat una biografia, Dora Maar. Más allá de Picasso (Circe, 2014, que aviat es publicará també en francès. Ha comissariat més d'una seixatena d'exposicions, amb artistes tan destacats com Brossa, Miró, Dora Maar, Kandinsky, Henri Michaux, Francesc Torres, SeanScully o Lee Miller.