Mar Dieguez González, Isabel Carbonell Bardera
Con este artículo pretendemos presentar nuestra experiencia desde el trabajo social en referencia a dos innovaciones en nuestro ámbito, dado que se inician a partir de una hoja en blanco, sin haber experiencias previas ni aquí ni en otros países. Por un lado, el papel del trabajo social dentro de una empresa funeraria desarrollando un proyecto con el cual nace un servicio llamado Espacio de Apoyo. Del otro, el proyecto en sí, es decir, trabajar en la comunidad, de forma abierta, sobre el proceso final de vida de las personas, sobre la muerte y sobre el duelo que acompaña la pérdida de un ser querido.
Esta apertura comunitaria es el aspecto innovador, dado que no se trata del abordaje que se hace desde un servicio sanitario o residencial, sino que hablamos de trabajar comunitariamente, a pie de calle, con todos los vecinos y vecinas de un territorio. Se pretende recuperar la red de las personas con su comunidad que, ante una situación de pérdida, muy a menudo resulta o se agrava un aislamiento social. Se ofrecen herramientas de reflexión y de preparación ante la propia muerte o de quien lo acompaña. Se busca recuperar, en definitiva, un espacio de despedida a la vida y el duelo, actualmente perdido o no reconocido. También hay otro público, el profesional del mundo sanitario, social o educativo, a quien se dirigen diferentes acciones orientadas también a apoyar en todo lo referente al proceso final de la vida, campo en el cual trabajan, conviven o se encuentran (en el caso del ámbito educativo) desde su lado más humano, mediante formación, orientación, espacios de reflexión o de acompañamiento.
Proponemos reflexiones en torno a la ubicación del trabajo social dentro de la comunidad en los temas que nos ocupan, al tiempo que sugerimos la promoción en nuestra disciplina, en la que el papel del trabajo social sea un eje clave para recuperar la dimensión social de la muerte, tal como dejamos patente en este artículo.
Amb aquest article pretenem presentar la nostra experiència des del treball social en referència a dues innovacions dins el nostre àmbit, donat que s’inicien a partir d’un full en blanc, sense haver-hi experiències prèvies aquí ni en altres països.
D’una banda, el paper del treball social dins d’una empresa funerària desenvolupant un projecte amb el que neix un servei anomenat Espai de Suport. De l’altre, el projecte en si, és a dir, treballar en la comunitat, de forma oberta, sobre el procés final de vida de les persones, sobre la mort i sobre el dol que acompanya la pèrdua d’un ésser estimat. Aquesta obertura comunitària és l’aspecte innovador, donat que no es tracta de l’abordatge que es fa des d’un servei sanitari o residencial, sinó que parlem de treballar comunitàriament, a peu de carrer, amb tots els veïns i veïnes d’un territori. Es pretén recuperar la xarxa de les persones amb la seva comunitat que davant d’una situació de pèrdua, molt sovint en resulta o s’agreuja un aïllament social. S’ofereixen eines de reflexió i de preparació davant de la pròpia mort o de qui l’acompanya. Es busca recuperar, en definitiva, un espai de comiat a la vida i el dol, actualment perdut o no reconegut. També hi ha un altre públic, el professional del món sanitari, social o educatiu, a qui es dirigeixen diferents accions orientades també a donar suport en tot allò que fa referència al procés final de la vida, camp en què treballen, conviuen o es troben (en el cas de l’àmbit educatiu) des del seu costat més humà, mitjançant formació, orientació, espais de reflexió o d’acompanyament.
Proposem reflexions a l’entorn de la ubicació del treball social dins la comunitat en els temes que ens ocupen, alhora que suggerim la promoció en la nostra disciplina, en què el paper del treball social sigui un eix clau per tal de recuperar la dimensió social de la mort, tal com deixem palès en aquest article.
With this article we intend to show our Social Work experience related to two innovations within our field, which start from a blank sheet because there are no previous experiences either here or in other countries. On the one hand, the role of social work within a funeral home developing a project that created a service called ‘Support Space’. On the other, the project itself, which is based in community work on the process of life-ending, on death and the mourning that goes along with the loss of a loved one. This community inclusion is the innovative aspect since it is not the approach that is made from a health or residential care service, but rather we talk about community-based work, on the street, with all the neighbors of an area. It aims to recover people’s network with their community, understanding that in the face of a loss situation, social isolation may be arisen or aggravated.
Reflection and preparation tools are offered to face one’s own death. In short, the article promotes a farewell space for life and mourning, currently lost or not recognized. There is also another public: the professional in the health, social or educational world, to whom are directed different actions also aimed at supporting everything that refers to the final process of life; field in which they work, live or find themselves (in the educational field) from their more human side, through training, orientation, spaces for reflection or care.
We propose reflections about the location of Social Work within the community in the presented matters, while suggesting the promotion of our discipline in which the role of social work is a key element in recovering the social dimension of death, as we clearly point out in this article.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados