Faltar i morir no són sinònims: A propòsit de les pràctiques socioculturals davant la pèrdua

• Autores: Raquel Ferrero i Gandia, Clara Colomina i Martines
• Localización: Revista d'etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, Nº. 42, 2017, págs. 274-285
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Faltar y morir no son sinónimos. Las maneras de abordar la muerte hablan de la concepción de la vida en el seno de una comunidad. Sabedoras de los cambios que les afectan en la actualidad y atendiendo al hecho de que esas mutaciones tienen consecuencias imperativas, profundizamos en las vivencias y el sentir del proceso de muerte. Amortajar, velar y enterrar son hechos sociales que, en la sociedad tradicional valenciana, no se han limitado a la estricta desaparición física, sino que han tenido la capacidad de transformar el hecho individual de morir en un acto colectivo para asimilar la falta. Esa es la clave de la afirmación inicial que guía el presente artículo.

  • català

    Faltar i morir no són sinònims. Les maneres d’abordar la mort parlen de la concepció de la vida al si d’una comunitat.

    Sabedores dels canvis que els afecten en l’actualitat i atenent al fet que eixes mutacions tenen conseqüències imperatives, aprofundim en les vivències i el sentir del procés de mort. Amortallar, vetlar i soterrar són fets socials que, en la societat tradicional valenciana, no s’han limitat a l’estricta desaparició física, sinó que han tingut la capacitat de transformar el fet individual de morir en un acte col·lectiu per a pair la falta. Eixa és la clau de l’afirmació inicial que guia el present article.

  • English

    Dying and passing away are not synonyms.

    The way a community copes with death reflects the way in which that community conceives life. Fully aware of the ongoing changes in the rites surrounding death and the consequences of these changes, we explore how a sample of informants from the Vall d’Albaida (Valencia, Spain) experience and feel about death. In traditional Valencian society, shrouding, wakes, and burials are social events linked to passing away that transcend physical disappearance (dying).

    Together they form a collective act that helps people to cope with the loss of a member of the community. This idea is the basis for the affirmation above.