«Sicut oleum super aquam». Sobre la relación entre fe y razón en Ramon Llull

• Fidora, Alexander ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 61, 2018 (Ejemplar dedicado a: De relatione), págs. 121-138
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • «Sicut oleum super aquam». Sobre la relació entre fe i raó en Ramon Llull
  • “Sicut oleum super aquam”. On the Relationship Between Faith and Reason in Ramon Llull
• Enlaces
  • Texto completo  1    2    3  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    La peculiar relación entre fe y razón que se encuentra en el origen del pensamiento de Ramon Llull es, sin duda, uno de los aspectos más controvertidos de su propuesta filosófico- teológica. Si, por un lado, es verdad que su afán de demostrar con «razones necesarias» los misterios de la fe le valió duras críticas a su obra —sospechosa desde bien temprano de heterodoxia—, por otro lado, tampoco faltaron defensores de la ortodoxia de su proyecto intelectual. Este artículo explora la concepción de la relación entre fe y razón en Llull a partir de una imagen muy recurrente en sus escritos, la del aceite que flota por encima del agua. Partiendo del origen agustiniano de esta imagen, se analiza su desarrollo doctrinal en Llull, así como su posterior recepción por parte de Nicolás de Cusa.

  • català

    La peculiar relació entre fe i raó que es troba en l’origen del pensament de Ramon Llull és, sens dubte, un dels aspectes més controvertits de la seva proposta filosòfico- teològica. Si, d’una banda, és cert que el seu afany de demostrar amb «raons necessàries» els misteris de la fe li va valer dures crítiques a la seva obra —sospitosa des de ben aviat d’heterodòxia—, d’altra banda, tampoc no van faltar defensors de l’ortodòxia del seu projecte intel·lectual. Aquest article explora la concepció de la relació entre fe i raó en Llull a partir d’una imatge molt recurrent en els seus escrits, la de l’oli que sura damunt l’aigua. Partint de l’origen agustinià d’aquesta imatge, se n’analitza el desenvolupament doctrinal en Llull, així com la seva posterior recepció per part de Nicolau de Cusa.

  • English

    The peculiar relationship between faith and reason that lies at the origin of Ramon Llull’s thought is, beyond any doubt, one of the most controversial issues of his philosophical and theological thought. If, on the one hand, it is true that Llull’s attempt to prove the mysteries of faith with “necessary reasons” received a lot of criticism — including charges early on of heterodoxy —, on the other hand, it is no less true that he also had many defenders of the orthodoxy of his intellectual project. This article explores Llull’s account of the relationship between faith and reason on the basis of a recurrent image in his works, i.e. that of oil floating on water. Taking as a starting point the Augustinian origin of this image, the articles addresses its doctrinal implications and consequences in Llull’s works as well as the subsequent influence of his interpretation on Nicholas of Cusa.