Resumen de Producció, consum i gestió neoliberal de la pobresa
En els darrers quaranta anys hem viscut canvis profunds en els discursos oficials sobre la pobresa i la relació de les persones i comunitats empo-brides amb la producció i el consum. Després de la Segona Guerra Mun-dial, el pensament econòmic dominant va dipositar la confiança en el creixement i en mecanismes de redistribució per acabar amb la pobresa. Les polítiques de protecció social i de benestar als països industrialitzats i estratègies de desenvolupament industrial per substitució d’importa-cions als estats sorgits de la descolonització, van situar la pobresa com una conseqüència del subdesenvolupament que seria eradicada gràcies al protagonisme del sector públic. La transnacionalització de l’activitat econòmica ha transformat la relació de les societats opulentes i de les societats empobrides amb el consum i la producció. La liberalització internacional del comerç i de les finances, i la configuració d’un mercat laboral global que posa a competir treballadores i treballadors d’arreu del món per oferir les condicions més lucratives als inversors, han canviat els discursos i les propostes polítiques per fer front a la pobresa.
En els paràgrafs següents es descriuen les transformacions provoca-des per la imposició ideològica del neoliberalisme, per la transició de les societats industrials cap a societats postindustrials i per l’extensió de la mercantilització del treball arreu del món. A partir d’aquesta descripció de les mutacions de les formes d’explotació i de precarietat es plantegen les claus de la gestió neoliberal de la pobresa.
