Agroindústria contra sobirania alimentària

• Autores: Esther Vivas
• Localización: Producció i consum de responsabilitat: Visions d'un Món Desigual / Jordi Gascón Gutiérrez (aut.), Albert Sales i Campos (aut.), Esther Vivas (aut.), Javier Coca Sánchez (aut.), Miquel Carrillo (aut.), 2018, ISBN 978-84-8424-658-9, págs. 55-76
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • La globalització neoliberal, en la seva trajectòria per privatitzar tots els àmbits de la vida, ha fet el mateix amb l’agricultura i el menjar, i ha con-demnat a la fam i a la pobresa una immensa part de la població mundial. Actualment, es calcula que al món hi ha 795 milions de persones que passen gana, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan, paradoxalment, es produeixen més aliments que mai. De fet, segons dades del relator especial de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, avui es produeixen aliments per a 12 mil milions de persones, i el planeta l’habiten 7 mil milions. Malgrat aquestes dades, quasi un 11% de la població mundial passa gana. Els mecanismes de producció, distribució i consum d’aliments, al servei dels interessos pri-vats, fan impossible que els més pobres puguin obtenir els aliments que necessiten. L’accés de la petita pagesia a la terra, a l’aigua, a les llavors... no és un dret garantit. Els consumidors no sabem d’on ve allò que mengem, no podem escollir consumir productes lliures de transgènics. La cadena agroalimentària s’ha anat allargant progressivament i ha allunyat cada cop més producció i consum, i ha afavorit que les empreses transnacio-nals s’hagin apropiat de les diverses etapes de la cadena comercial, amb la consegüent pèrdua d’autonomia de pagesos i consumidors.

    Davant d’aquest model dominat per l’agrobusiness, en què la recerca del benefici econòmic s’avantposa a les necessitats alimentàries de les persones i al respecte pel medi ambient, sorgeix el paradigma alternatiu de la sobirania alimentària. Una proposta que reivindica el dret de cada poble a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a controlar-ne el mercat domèstic, a impedir l’entrada de productes excedentaris a tra-vés de mecanismes de dúmping (vendre a un preu inferior al del mercat local i sovint per sota del preu de cost), i a promoure una agricultura local, diversa, camperola i sostenible, que respecti el territori, entenent el comerç internacional com un complement a la producció local. La sobirania alimentària implica tornar el control dels béns naturals, com la terra, l’aigua i les llavors, a les comunitats i lluitar contra la privatització de la vida.