Resumen de Pensar la història europea amb Simone Weil

Pau Matheu Ribera

• español

  Este artículo estudia los análisis que Simone Weil dedicó a determinadas doctrinas de la antigüedad y, en particular, al pitagorismo, para evidenciar que de éstas se desprende una concepción política. El artículo pretende mostrar cómo de las nociones pitagóricas de armonía y límite se derivan unas definiciones específicas de justicia y necesidad, y cómo surge la noción de nemesis como aquello que castiga la desmesura según unas leyes tan rigurosamente inevitables como las matemáticas. Finalmente, se analizan los escritos que Weil dedicó al colonialismo para mostrar que estas nociones nacidas de la doctrina pitagórica orientaron sus análisis históricos y políticos.

  El colonialismo pone de manifiesto que Europa ha seguido una política desmesurada: los totalitarismos y las guerras de la época en la que vivió Weil constituyeron su castigo, necesario e inevitable.

• English

  This article studies Simone Weil’s analysis of certain doctrines from antiquity, pythagoreanism in particular, in order to demonstrate that a political conception is deduced from them. The article aims to show that from the pythagorean notions of harmony and limit we can deduce certain definitions of justice and necessity. Both, in turn, construct the notion of nemesis as that that punishes unmeasured actions following laws as rigorously inevitable as mathematical laws.

  Finally, we analyze Weil’s writings about colonialism in order to show that these notions, born from the pythagorean doctrine, were used to structure her historical and political analysis.

  Colonialism evidences that European politics have been unmeasured: the totalitarianism and the wars of Weil’s time were their necessary, inevitable punishment.

• català

  Aquest article estudia les anàlisis que Simone Weil dedicà a determinades doctrines de l’antiguitat i, en particular, al pitagorisme, per tal de posar de manifest que d’aquestes se’n desprèn una concepció política. L’article pretén mostrar com de les nocions pitagòriques d’harmonia i límit se’n segueixen unes definicions específiques de justícia i necessitat, i com sorgeix la noció de nemesis com allò que castiga la desmesura segons unes lleis tan rigorosament inevitables com les matemàtiques. Finalment, s’analitzen els escrits que Weil dedicà al colonialisme per tal de mostrar que aquestes nocions nascudes de la doctrina pitagòrica orientaren les seves anàlisis històriques i polítiques. El colonialisme posa de manifest que Europa ha seguit una política desmesurada:

  els totalitarismes i les guerres de l’època en què visqué Weil en constituïren el càstig necessari i inevitable.