A voltes amb la geografia crítica de l’arquitectura: la disposició afectiva i no representacional de Josep Llinàs a la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona)

• Autores: Brais Estévez Villarino
• Localización: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, ISSN 1133-2190, Nº 85, 2018, págs. 139-167
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • More on critical geography of architecture: affective and non-representational affordances of Josep Llinàs’ Jaume Fuster Public Library (Barcelona)
  • Volviendo sobre la geografía crítica de la arquitectura: la disposición afectiva y no representacional de Josep Llinàs en la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    A lo largo de la primera década de los años 2000 la geografía engendró una corriente centrada en el estudio de la arquitectura que pretendía estudiar los artefactos arquitectónicos fuera de un marco representacional que los había limitado a simples signos de otro tipo de procesos. Según la lógica representacional dominante, los edificios eran poco más que invitados de piedra, escenarios estáticos en los que ilustrar otro tipo de fenómenos;

    o bien, meras representaciones arquitectónicas que podían ser interpretadas en clave estética y simbólica –como parte de debates más amplios sobre forma y significado.

    A partir de una dualidad afectiva señalada por el vecindario de la plaza de Lesseps que identificaban en la Biblioteca Jaume Fuster un ethos social inexistente en la plaza, este artículo explora algunas disposiciones de la arquitectura afectiva y no representacional de Josep Llinàs como claves imprescindibles de un andamio relacional que las vecinas y vecinos reconocieron como “espacio social”

  • català

    Al llarg de la primera dècada dels anys 2000 la geografia engendrà un corrent centrat en l’estudi de l’arquitectura que pretenia abordar els artefactes arquitectònics fora d’un marc representacional que els havia limitat a simples signes d’altra mena de processos. Segons la lògica representacional dominant, els edificis eren poc més que convidats de pedra, escenaris estàtics en què il·lustrar altre tipus de fenòmens; o bé, meres representacions arquitectòniques que podien ser interpretades en clau estètica i simbòlica, com a part de debats més amplis sobre forma i significat. A partir d’una dualitat afectiva assenyalada pel veïnat de la plaça de Lesseps, els quals identificaven a la Biblioteca Jaume Fuster un ethos social innexistent a la plaça, aquest article explora algunes disposicions de l’arquitectura afectiva i no representacional de Josep Llinàs com a claus imprescindibles d’una bastida relacional que el veïnat reconegué com a “espai social”.

  • English

    Throughout the first decade of the 2000s some geographers generated a new trend focused on the study of architecture that sought to address architectural artefacts outside a representative framework that had limited them to simple signs of other types of processes.

    According to the dominant representational logic, the buildings were little more than stone guests, static scenes in which to illustrate other types of phenomena; or, mere architectural representations that could be interpreted in an aesthetic and symbolic key as part of broader debates about form and meaning. From an affective duality indicated by the residents of Plaça de Lesseps, which identified in the Biblioteca Jaume Fuster a social ethos that did not endanger the square, this article explores some affordances of the affective and non-representational architecture of Josep Llinàs as essential keys of a relational scaffold that the residents recognized as a “social space”.