Es conocido que las propiedades de las materias primas celulósicas varían ampliamente dependiendo de su origen. El interés en el uso de fibras no convencionales hace necesario un mejor conocimiento de las particularidades de cada materia y su comportamiento en los diferentes procesos de blanqueo. Pastas blanqueadas ECF y TCF (blancura ISO ≥ 82%) de eucalipto, lino, sisal y línters de algodón fueron analizadas.
La mayor resistencia a la tracción a mordazas juntas (1.1-1.2 N.m/g) se obtuvo en eucalipto, resistencia mayor que en sisal (0.85-0.95 N.m/g) y lino (0.7-0.8 N.m/g). Esta propiedad se correlacionaba linealmente con la viscosidad independientemente del material celulósico. El contenido más alto en hemicelulosas se obtuvo en sisal y eucalipto (≈13-16 %) mientras que alto contenido en celulosa (97.7 %) se obtuvo en los línters de algodón, lo que les hace interesantes como fibras de alta calidad. Los procesos de blanqueo ECF y TCF produjeron diferentes efectos en las fibras, dónde el proceso TCF generó fibras de menor calidad que las ECF, diferencia que puede ser atenuada si se considera el beneficio medioambiental del blanqueo TCF. Finalmente, la superficie de las fibras se examinó por microscopia SEM para mejorar el asesoramiento en la selección de las materias primas.
Properties of cellulosic raw materials are known to vary widely among different sources. The interest in the usage of non-conventional fibers makes necessary a better knowledge of the peculiarities of each source and their behavior under different bleaching processes. ECF and TCF bleached pulps (ISO brightness ≥ 82%) from eucalyptus, flax and sisal as well as cotton linters were analyzed. Eucalyptus showed the highest zero-span tensile strength (1.1-1.2 N.m/g), higher than that of sisal (0.85-0.95 N.m/g) and flax (0.7-0.8 N.m/g) which were also found to be linearly correlated to their viscosity regardless of the cellulose source. Sisal and eucalyptus showed the largest hemicelluloses content (≈13-16 %) while cotton linters appeared as a high-cellulose content (97.7 %) source for high-quality fibers. ECF and TCF bleaching processes produced different effects on fibers, as the latter showed a slightly lower quality than the former, difference that may not be significant if the great environmental benefit of TCF bleaching is considered. Finally, fiber surface was examined using SEM microscopy for a more complete assessment of raw materials.
És conegut que les propietats de les matèries primes cel·lulòsiques varien àmpliament depenent de l’origen. L’interès en l´ús de fibres no convencionals fa necessari un millor coneixement de les particularitats de cada matèria i el seu comportament en diferents processos de blanqueig. Pastes blanquejades ECF i TCF (blancor ISO ≥ 82%) d’eucaliptus, lli, sisal i línters de cotó van ser analitzades. La major resistència a la tracció a mordasses juntes (Zero-Span) (1.1-1.2 N.m/g) es va obtenir en l’eucaliptus, resistència major que en sisal (0.85-0.95 N.m/g) i lli (0.7-0.8 N.m/g). Aquesta propietat es correlacionava linealment amb la viscositat independentment del material cel·lulòsic. El contingut més alt en hemicel·luloses es va obtenir en sisal i eucaliptus (≈13-16 %) mentre que alt contingut en cel·lulosa (97.7 %) es va obtenir en línters de cotó, el què els fa interessants com a fibres d’alta qualitat. Els processos de blanqueig ECF i TCF van produir diferents efectes a les fibres, on el procés TCF va generar fibres de menor qualitat que les ECF, diferència que pot ser atenuada si es considera el benefici mediambiental del blanqueig TCF. Finalment, la superfície de les fibres es va examinar per microscòpia SEM per tal de millorar l’assessorament en la selecció de les matèries primes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados