Els altres "Crivellents". Història de la interpretació etimològica d'un topònim i dades noves que la confirmen

• Vicent-Josep Pérez i Navarro ^[1]
  1. [1] IES Canonge Manchon de Crevillente, España
• Localización: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 30, 2017, págs. 149-187
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The other “Crevillents”. History of the etymology of a place name and further data that supports its interpretation.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article té tres propòsits: el primer, divulgar els estudis que s’han fet sobre la interpretació etimològica del topònim Crevillent, exposant, en ordre cronològic, els treballs que se n’ocupen. El segon, procurar d’esvair una errada antiga que encara es perpetua: l’etimologia fantasiosa del mot Crevillent com a procedent d’accliuis o cliuus, i donar difusió a la interpretació acceptada per la Filologia, a partir del nom d’un fundus o propietat romana d’un personatge anomenat Caruilius. L’origen del mot Crevillent seria, doncs: (fundus) Caruilianus, ʻ(predi, propietat, vil·la) d’en Carviliʼ. Aquesta és fa molt de temps, la hipòtesi acceptada pels etimòlegs, tot i que escassament coneguda fora dels cercles estrictament filològics o arqueològics. El tercer, i més important, és donar a conéixer l’existència de topònims bessons de Crevillent: Crivillén (Aragó), Carvilhan (Occitània) i Carviano (l’Emília-Romanya), que confirmen l’explicació etimològica de Crevillent a partir d’aquell antropònim romà.

  • English

    This article has three goals: Firstly, spreading the studies conducted about the etymological interpretation of the place name Crevillent, presenting with a chronological order, the papers that have already been carried out. Secondly, trying to dissipate a previous error that still persists: the fanciful etymology of the word Crevillent arising from “accliuis” or “cliuus”. The article aims to disseminate the research of the interpretation accepted by philology, that is to say, to consider that the origin comes from a fundus or roman property belonging to a character called Caruilius. Consequently, the origin of the word Crevillent would be (fondus) Caruiianus, “(property, villa) of Carvili”. This hypothesis has long been supported by etymologists, even though it was relatively unknown outside the usual philological and archeological circles. Thirdly and most important, publicising the existence of the several place names of Crevillent: Crivillén (Aragon), Carvilhan (Occitania) and Carviano (Emilia-Romana), which conform the etymological explanation of Crevillent coming from the roman anthroponym.