Resumen de La normativa ambiental del 2050
Per determinar la legislació ambiental que podria aplicar-se a Catalunya l¿any 2050 hauríem d¿examinar totes les variables possibles ¿polítiques, socials, econòmiques, ambientals...¿ que ens conduirien a diferents escenaris. Les dues grans variables ambientals serien, per un costat, les polítiques i, per l¿altre, l¿estat del medi ambient. L¿amplitud de la temàtica ambiental, la interrelació entre els distints marcs territorials i la necessitat d¿acotar d¿una manera o altra aquest exercici, fa que en el marc d¿aquest article no es pugui definir i analitzar escenaris específics i es plantegi com a marc possible un escenari convencional, en el qual el món es continua desenvolupant sota les pautes l¿actual model econòmic, amb la necessitat d¿afrontar els reptes que planteja, sense la previsió d¿un canvi radical que ens situés acceleradament en un nou model de desenvolupament.
La situació actual és la que podria caracteritzar un model econòmic que, tot i les polítiques ambientals que genera en els països més desenvolupats, no és capaç de millorar l¿estat del medi ambient i aguditza les tensions internacionals per la creixent diferència en la distribució dels recursos i l¿acumulació de riquesa en mans d¿uns pocs. Si dibuixéssim un escenari convencional per al futur, diríem que el món se¿ns presenta sota una línia de continuïtat de les polítiques actuals, un món que no s¿arrisca a grans canvis tot i l¿evidència dels reptes ambientals i se situa en un procés d¿evolució consensuada pels actuals actors econòmics dominants.
Evidentment, la consideració d¿altres escenaris permetria imaginar previsions diferents a llarg termini, tal volta més directes davant dels reptes ambientals en els diferents marcs territorials. El cert és que la realitat ambiental europea no és optimista: després d¿anys de polítiques ambientals en els països europeus, l¿estat del medi ambient no ha millorat. Catalunya, cada cop més inserida i depenent de les polítiques que es desenvolupen en el marc europeu, tampoc es veu en un marc diferencial al de la resta del continent, en el qual s¿insereix d¿una manera natural per cultura, tradició i territori. En aquest sentit l¿escenari estudiat per al nostre marc territorial català de futur en poc s¿ha de diferenciar del marc espanyol, en el qual hi està adscrit per la dependència política i legislativa i en poc s¿ha de diferenciar del marc general europeu, més si tenim en compte del procés de construcció de la Unió Europea.
La problemàtica ambiental, necessàriament integrada en les diferents polítiques sectorials, serà un factor cada cop més determinant del canvi estratègic cap el 2050. La majoria dels canvis estratègics es produiran en resposta a les pressions ambientals i en favor de les noves tecnologies. Tal com llegim en el Llibre Blanc sobre l¿Energia de la Comissió Europea «si tenim en compte el conjunt dels factors, l¿estructura futura de l¿oferta i de la demanda d¿energia, l¿estil de vida i les expectatives, les futures estructures socials i econòmiques, així com també les tecnologies futures, es pot dir que la necessitat del canvi estarà determinada, en gran part, per la reacció a les pressions ambientals i afavorirà nous avenços tecnològics.
