Las relaciones públicas como materia científica: el impacto de la neurociencia

• Autores: Sergio Álvarez, Alfredo Arceo Vacas
• Localización: Questiones publicitarias: revista internacional de comunicación y publicidad, ISSN-e 1988-8732, ISSN 1133-6870, Vol. 1, Nº. 22, 2018, págs. 69-77
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Les relacions públiques com a matèria científica: l'impacte de la neurociència
  • Public relations as a scientific subject: the impact of neuroscience
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Los esfuerzos por dotar a las relaciones públicas de un carácter científico, han generado la opinión extendida de que constituyen una ciencia social. Pero la falta de una producción teórica ajustada al método científico, junto al marcado carácter interdisciplinar de su corpus, nos impiden considerarla como ciencia por derecho propio. Es cierto que la investigación neurocientífica ha abierto la puerta al uso de datos empíricos para estudiar los procesos cerebrales en emisores y receptores, durante la práctica de acciones de relaciones públicas. Sin embargo, dichas técnicas siguen requiriendo de contrastación con métodos clásicos en comunicación, sujetos a la interpretación contextual.

  • català

    Els esforços per dotar les relacions públiques d'un caràcter científic, han generat l'opinió estesa que constitueixen una ciència social. Però la falta d'una producció teòrica ajustada al mètode científic, al costat del marcat caràcter interdisciplinari del seu corpus, ens impedeixen considerar-la com a ciència per dret propi. És cert que la investigació neurocientífica ha obert la porta a l'ús de dades empíriques per estudiar els processos cerebrals en emissors i receptors, durant la pràctica d'accions de relacions públiques. No obstant això, aquestes tècniques segueixen requerint de contrastació amb mètodes clàssics en comunicació, subjectes a la interpretació contextual.

  • English

    The efforts to endow public relations with a scientific character have generated the widespread opinion that they constitute a social science. But the lack of a theoretical production adjusted to the scientific method, together with the marked interdisciplinary nature of its corpus, prevent us from considering it as a science in its own right. It is true that neuroscientific research has opened the door to the use of empirical data to study brain processes in senders and receivers, during the practice of public relations actions. However, these techniques still require contrasting with classical methods in communication, subject to contextual interpretation.