Resumen de Perfils territorials de la inseguretat als barris metropolitans de Barcelona
La literatura criminològica sobre la por i la inseguretat ha elaborat diferents explicacions teòriques que articulen les seves bases conceptuals al voltant de la perspectiva de la vulnerabilitat i de l’experiència delictiva.
Aquest treball mostra que les pràctiques socials quotidianes de convivència i de veïnatge també són dimensions clau que proporcionen elements de comprensió addicional i una imatge més pragmàtica sobre els processos de construcció social de la seguretat als barris metropolitans.
A partir de les dades que aporta l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i utilitzant tècniques d’anàlisi multivariable, s’analitzen les relacions que s’estableixen entre els indicadors personals i materials de vulnerabilitat, les experiències delictives, les relacions de convivència i el nivell de seguretat que s’atribueix al propi barri de residència. La plasmació territorial dels resultats mostra que aquelles zones on es localitzen conflictes de convivència i allà on les relacions veïnals són febles registren uns majors nivells d’inseguretat.
Les relacions de convivència generen nivells d’inseguretat més alts que la vulnerabilitat o la victimització. S’aporta evidència empírica per fer avançar els debats sobre la gestió de la seguretat, des del control social formal i l’exclusió preventiva a la mediació i a la promoció veïnal.
