Només existir ja és resistir: La lluita quotidiana contra l'expansió de transgènics a l'Estat Espanyol

• Autores: Amaranta Herrero Cabrejas, Rosa Binimelis, Fern Wickson
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 126
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • L’intent de coexistència entre cultius ecològics, convencionals i transgènics ha generat friccions contínues entre diferents models agroalimentaris basats en diferents pràctiques, valors i cultures. Sovint, l’oposició als transgènics ha sigut clarament visible, com aquella exercida per organitzacions (p.ex. ecologistes i de consum) que treballen per influenciar decisions i legislació específica en matèria de transgènics. Però si analitzem la introducció dels transgènics des d’una perspectiva sistèmica, a més d’aquests actors socials visiblement combatius, molts altres es troben subjectes a forts condicionants derivats de l’expansió intencional i no-intencional dels transgènics, i s’han vist forçats a reaccionar a condicions desfavorables.

    En un context de creixent demanda de productes no transgènics, com s’ho fan els actors situats en contextos que s’anomenarien ‘de co-existencia’ per resistir diàriament l’expansió transgènica i continuar mantenint i promovent espais, estratègies i mercats lliures de transgènics? Utilitzant de forma heterodoxa la teoria de James Scott (1985) sobre resistències quotidianes, aquest article explora les diferents formes de resistència quotidiana que han emergit contra la dominació i l’expansió del blat de moro transgènic a l’Estat espanyol, la porta d’entrada dels transgènics a Europa.

    Utilitzem treball etnogràfic multisituat i entrevistes semi-estructurades, per descriure sis pràctiques amb les quals diversos actors socials localitzats en diferents llocs del sistema agroalimentari resisteixen l’expansió del blat de moro transgènic. Concloem que una multiplicitat d’accions de resistència estan tenint lloc, efectuades tant per actors socials que es troben a sistemes agroalimentaris convencionals com alternatius, formant aliances inèdites.

    Aquests actors lluiten per la seva pròpia supervivència contra l’expansió biològica incontrolable vinculada als cultius transgènics i el poder polític que representen. Les seves pràctiques desafien el concepte regulador de la possibilitat d’una harmoniosa coexistència entre aquests sistemes i visibilitzen la necessària lluita diària que han de fer els actors no transgènics per tal de continuar existint.