Les dimensions socials dels riscos nuclears: Reflexions sobre el cas espanyol

• Autores: Josep Espluga Trenc, Beatriz Medina, Mònica Lores Garcia, Ana Prades López
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 128-129
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • La producció, distribució i consum d'energia mportant rang d'impactes socials. L'energia nuclear constitueix un tipus particularment conflictiu de font energètica. A causa de l'enorme complexitat tècnica del seu disseny i gestió, els seus orígens militars, la gran concentració de capital necessària per fer-la operativa, els seus riscos per a la salut i el medi ambient, l'energia nuclear resulta una tecnologia controvertida, i la seva governança suposa un autèntic repte per a les societats democràtiques. En aquesta comunicació es presenten els resultats parcials d’una recercaeuropea ((History of Nuclear Energy and Society, G.A. 662268) (http://www.honest2020.eu) en la que, a partir d’una anàlisi documental del desenvolupament històric del sector nuclear espanyol, es fa una anàlisi de les percepcions socials dels principals actors protagonistes dels conflictes que l’han acompanyat.

    Com a resultats, s’observa que els diferents actors utilitzen arguments relativament dispars. Mentre promotors i reguladors solen posar l'accent en les dimensions de 'salut / medi ambient' (garantint seguretat i minimitzant possibles danys en aquests àmbits), i en dimensions 'econòmiques' (valorant la riquesa que pot aportar al territori), els grups opositors solen apel·lar més aviat a dimensions 'socioculturals' (ja que perceben les infraestructures nuclears com una amenaça a les seves formes de vida i activitats quotidianes) i a dimensions 'politicoinstitucionals' (principalment per la manca de confiança envers les institucionsencarregades de gestionar-les i/o regular-les).

    Aquests resultats suposen un repte per a la gestió dels conflictes nuclears, ja que resulta evident que si els actors basen el seu diagnòstic en àmbits tan diferenciats, les seves propostes de futur seran també força dispars. A més, és dubtós que les característiques constitutives de l'energia nuclear (la seva 'signature', en termes de Horlick-Jones et al., 2010) permetin donar resposta a les inquietuds que els grups opositors plantegen en termes de dimensions socioculturals i político-institucionals.