Les relacions de gènere a les organitzacions polítiques: El cas de la Candidatura d'Unitat Popular
- Autores: Núria Alcaraz Coca
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 114-115
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Malgrat l'aparent igualtat que les dones han aconseguit als àmbits d'on històricament havien estat excloses, la política institucional continua presentant una important absència de dones. El sistema de relacions de poder dels homes cap a les dones, el patriarcat, és present en les diverses estructures que conformen la societat on vivim composada per règims de gènere que proporcionen patrons gènere en un context particular de relacions i de pràctiques individuals.
La present recerca analitza les relacions de gènere en una organització política concreta utilitzant el marc teòric que ens proporciona el feminisme institucionalista. S’analitza la CUP en tant que aquesta organització presenta particularitats interessants que poden aportar noves visions a tenir en compte en l'anàlisi de les organitzacionspolítiques. D’una banda, la CUP és un partit que es declara obertament feminista. De l’altra, té una organització interna de caràcter assembleari que l’aproxima a les maneres de funcionar dels moviments socials. En aquest sentit, ens preguntem si la ideologia feminista del partit coincideix amb les seves normes i pràctiques i, al mateix moment, en quines qüestions s’avança o es produeixen resistències pel que fa a la consecució de la igualtat real en el si de les relacions degènere internes.
La metodologia emprada per la recerca empírica és principalment qualitativa, en tant que preteníem copsar normes i pràctiques informals de l’organització. S’han realitzat observacions participants, grups de discussió a dones, homes i mixtes i entrevistes en profunditat.
Els resultats s’estructuren amb un primer apartat sobre les normes i pràctiques informals identificades a la CUP: dedicació intensiva, xarxes informals, rituals de gènere, model de militància, segregació vertical i segregació horitzontal. Seguidament, es realitza un anàlisi dels pros i els contres del creixement institucional de la candidatura pel que fa a la presència i participació de les dones i del feminisme. Finalment, s'analitzen i classifiquen les resistències als avenços de les dones i el feminisme.
