La crisi econòmica ha suposat una regressió en les condicions de vida de la població catalana, espanyola i europea però tots els col·lectius no han patit de la mateixa manera els efectes negatius de la destrucció de l'ocupació, la pèrdua de poder adquisitiu il'augment de les taxes de pobresa i exclusió social. Més de 8 anys després que esclatés la crisi és pertinent conèixer l’impacte desigual que ha tingut aquesta tessitura tant en la realitat dels diferents col·lectius dependents com en la d’aquells que es troben en edat activa. Resulta necessari reflexionar sobre l'abast i la implicació dels indicadors europeus més emprats. Són una bona aproximació als sectors més vulnerables de la societat? Per superar el biaix que pot comportar la dinàmica generalitzada d’empobriment es pot emprar la perspectiva ancorada de la pobresa. Aquesta opció metodològica, permet matisar les taxes anuals de risc de pobresa i identificar més clarament els col·lectius que han patit més la crisi econòmica. Per exemple, en el conjunt d’Espanya, es poden observar fins a 8 punts percentuals de diferència en termes de taxa de risc de pobresa si s’ancora el llindar l’any 2008. Esping-Andersen (1993), Navarro (2006, 2009), Flaquer (2012, 2014, 2016) o Marí-Klose (2015, 2016) permeten aproximar-se des de diferents i, alhora, complementàries visions al fenomen de la pobresa, la vulnerabilitat infantil i adolescent i la desigualtat social. (…) la comunicació es fonamenta en una perspectiva de drets en tant que té com a objectiu contrastar la translació pràctica dels compromisos adquirits en l'àmbit supranacional, concretament a partir de la Convenció sobre els drets de l'Infant. Posar en relleu l’impacte de la crisi en la vida dels infants i adolescents ha de contribuir a la sensibilització vers aquesta qüestió i a la reflexió dels diferents agents polítics i socials sobre les mesures a emprendre a partir d’ara. La població d’entre 0 i 17 anys és la que presenta una taxa de risc de pobresa més elevada (29,4% a Catalunya) i la que, alhora, pateix una major desigualtat interna (la bretxa de risc de pobresa assoleix el 44,8% respecte a un 35,7% en el conjunt de la societat).
El coneixement i el reconeixement d’aquesta realitat ha de permetre valorar la idoneïtat de les mesures empeses així com la recerca de més i millors respostes que contribueixin a la superació de la vulnerabilitat, disminuint els efectes de la transmissió intergeneracional de la pobresa.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados