La segregació escolar no és tan sols un reflex de la segregació urbana de les immediacions de l’escola tot i que aquest sigui un discurs instal·lat en l’administració educativa. Tal com apunta la literatura especialitzada (Van Zanten, 2007; Bonal & Albaigués, 2008; Dupriez, 2009) la segregació escolar també s’explica per una fugida estratègica de les famílies de classe mitjana de les escoles estigmatitzades i per la concentració en les mateixes de la població més vulnerable.
En aquest treball es presenta una investigació sobre sis escoles d’una mateixa zona escolar de la ciutat de Barcelona i es pregunta quin paper tenen les reflexions i decisions de les famílies davant la matriculació escolar en un context de quasi-mercat educatiu. L’objectiu de l’anàlisi és trobar factors causals de la desigual distribució en els centre de població amb més dificultats que, alhora, influeix en la percepció social d’aquests per part de les famílies de classe mitjana, intensificant la seva condició de centre segregats.
Es parteix, doncs, de la hipòtesi que les famílies tenen reflexivitats diferents en funció de la seva classe social i que anteposen uns motius o altres en la elecció de centre en funció de la seva posició en la societat.
La metodologia consisteix en entrevistes qualitatives a informats clau del barri, a les direccions dels centres escollits i a famílies que estan buscant escola per als seus filles i filles per al pròxim curs escolar (2016-2017). També es realitzen observacions participants a les jornades de portes obertes de les escoles de la mostra.
Els resultats apunten que les famílies de les fraccions de classe mitjana tenen en compte criteris específics que acaben garantint la distinció i/o la clausura social de forma més o menys conscient i explícita. Aquest criteri es manifesta en el rebuig a les escoles més estigmatitzades del barri, especialment les públiques, i contribueix a reproduir les dinàmiques de segregació ja existents
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados