Conseqüències per a la teoria social de la indexació històrica dels conceptes socials: El cas de la noció de propietat

• Autores: Jordi Mundó Blanch
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 67-68
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • La present comunicació es proposa dona resposta a la pregunta de quines són les conseqüències (analítiques i normatives) per a la teorització social de la constatació que molts conceptes fonamentals de les ciències socials hagin sofert modificacions semàntiques al llarg del temps. Per a aquest fi, servint-nos de la disciplina auxiliar de la Begriffsgeschichte i de les aportacions metodològiques d’anàlisi del pensament polític i social de l’Escola de Cambridge, mostrarem algunes d’aquestes conseqüències a partir de la noció de “propietat”. Des de que William Blackstone va afirmar en el seus Commentaries on the Laws of England (1765) que “no hi ha res que exciti tant la nostra imaginació i que susciti tanta adhesió del conjunt de la humanitat com el dret de propietat, o aquell domini exclusiu i despòtic que cada home exerceix sobre les coses externes del món, excloent-ne completament qualsevol altre individu de l’univers”, en el món modern es va anar consolidant una conjuntura interpretativa propícia a suposar que la propietat privada és coextensiva amb la dominació en sentit absolut. Aquesta concepció de la propietat té serioses conseqüències, per exemple, per a l’articulació de nocions democràtiques emancipadores de “llibertat” i “sobirania”. Primerament, es mostrarà que, tot i que la concepció de Blackstone no es correspon amb les pràctiques juridicosocials reals, s’ha vist reforçada tant per la via de la teoria com de la pràctica de processos historicoeconòmics concrets. Segonament, a partir de la constatació de l’abast de les dimensions teòrica y fàctica de la propietat entesa com a domini absolut, es proposarà una revisió historiconormativa de la noció de propietat que reculli el vell supòsit d’inalienabilitat de tot allò necessari per a promoure la llibertat recíproca efectiva, i no només formal, dels ciutadans: això és, el rescat d’una noció històrica de propietat intrínsecament limitada, no absoluta.