Resumen de Confiança i escepticisme sobre el canvi climàtic: Un estudi sobre la cultura científica moderna
En aquesta xerrada faré una exposició empírica i teòrica sobre el paper complementari de la confiança i l’escepticisme, com a processos socials, en la creació de cultura i coneixement científic contemporani. El marc teòric d’aquesta recerca és la sociologia del coneixement científic i altres idees desenvolupades per autors que pertanyen al nou camp interdisciplinari dels “estudis socials en ciència i tecnologia” (més coneguts amb l’acrònim en anglès “STS” o “Science and Technology Studies”).
La pregunta que motivà aquesta investigació fou: com els científics arriben a saber que el canvi climàtic és un fenomen perillós? La metodologia per a respondre aquesta pregunta fou l’elaboració d’un estudi de cas d’una comunitat científica a Escòcia especialitzada en l’estudi del canvi climàtic i l’ús del mètode d’observació participant per a generar dades durant més de tres anys sobre la vida i la feina d’aquests científics.
El resultat principal d’aquesta investigació és que aquests científics varen poder crear coneixement científic sobre el canvi climàtic a Escòcia a partir de la pràctica d’un escepticisme sustentat i limitat per un marc preexistent de relacions de confiança, un fenomen que anomeno “escepticisme cívic”.
D’aquesta manera, aquesta investigació matisa la idea, sovint sostinguda pels mateixos científics i d’altres, que la ciència és fruit del dubte radical i del pensament crític absolut i dona motius per a concloure que la cultura científica és com qualsevol altra cultura.
