Aquesta comunicació es nodreix de l’anàlisi de 140 entrevistes autobiogràfiques realitzades al llarg de deu anys a Saxònia i Catalunya (2006-2016). La seva principal hipòtesi és que les memòries emocionals tenen un paper estructurador i dotador de coherència dels relats autobiogràfics (obtinguts en situació d’entrevista amb una sociòloga) i que, alhora, hi ha diferències (i eixos de desigualtat) molt importants en la socialització dels entrevistats que fan que uns tinguin la pràctica del relat autobiogràfic molt habitualitzat i d’altres gens. Aquestes diferències són sobretot destacables a l’hora d’enfrontar-se amb les memòries emocionals que abans esmentava (Hochschild, 1984) i alhora de formular locucions emotives (Reddy, 2001 i Austin 1962).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados