Les xarxes socials, els límits etnolingüístics i la tria lingüística: Blockmodeling i anàlisi ERGM

• Autores: Natxo Sorolla
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 60
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Els processos generalitzats d'homogeneïtzació cultural s'han associat principalment a la modernització econòmica i als processos d'ampliació de les esferes de l'Estat-nació. A partir de finals dels anys 70 diferents investigacions sociolingüístiques van assentar l'interès per entendre que la densitat i multiplicitat de les xarxes socials permetien entendre la dinàmica d'acceleració o resistència al canvi lingüístic, ja fossin parlants de hongarès a Àustria, parlants del anglès vernacle a Irlanda del Nord o comunitats xineses a Anglaterra (Gal, 1979; Milroy, 1980; Li Wei, 1994). Tot i això, no ha estat fins molt recentment que aquestes primeres aproximacions egocèntriques han tingut un desenvolupament sociocèntric, amb el desafiament d'analitzar el comportament sociolingüístic a l'interior de les xarxes socials (Rosselló, 2010; Gallagher, 2012).

    En la nostra proposta, s'estudia l'ús del català i el castellà entre 245 alumnes de 12 anys d'edat a La Franja, la zona catalanoparlant d'Aragó. Tenint en compte els límits etnolingüístics (Barth, 1969), i les propostes per al seu estudi a partir de la densitat de relacions (Wimmer, 2013), es desenvolupa una anàlisi ERGM (Lusher, Koskinen, i Robins, 2012) que mostra una segregació molt feble entre catalanoparlants i castellanoparlants.Tot i així, la nostra investigació apunta que els límits grupals es defineixen més enllà de la densitat de relacions, especialment per les tries lingüístiques d'uns i altres. Així, es mostra quantitativament que cada alumne desenvolupa el paper com a catalanoparlant o com a castellanoparlant, i és percebut com a tal per la resta (rols sociolingüístics). És per això que sota aquests paràmetres socials s'entenen els usos lingüístics entre adolescents, i la seva convergència o divergència a la llengua de l'altre. Els alumnes van ser definits segons els seus patrons de comportament, proposant-se fins a quatre rols sociolingüístics, mitjançant l'anàlisi blockmodeling (Doreian i Mrvar, 2009). També es van explorar les normes sociolingüístiques subjacents.