L'amistat com a mètode científic
- Autores: Meritxell Ramírez Ollé
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 62-63
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
En aquesta presentació utilitzaré la meva experiència a l’hora d’investigar un grup de científics que fan recerca sobre el canvi climàtic per a defensar la idea que l’amistat que sovint uneix els sociòlegs amb llurs subjectes de recerca és un mètode científic.
El marc teòric d’aquesta presentació és la sociologia del coneixement científic i una literatura molt minsa que tracta el paper de l’amistat en la recerca etnogràfica (vegeu l’article de Lisa Tillmann-Healy, "Friendship as Method.", Qualitative Inquiry, 2003, Vol. 9, Issue 5).
La pregunta que motiva aquesta presentació té un caràcter retrospectiu i introspectiu: com he estat capaç de generar coneixement sociològic sobre la feina d’un grup de científics sobre el canvi climàtic i com de diferent són els nostres respectius mètodes d’investigació? Responc aquestes preguntes exposant un conjunt de “vinyetes etnogràfiques” que il·lustren com la constitució de relacions mútues de simpatia i estimació amb aquests científics fou essencial per a què jo pogués desenvolupar coneixement sociològic sobre la seva feina.Alhora també explico com l’afecte que aquests científics desenvolupen per llurs col·legues i objectes d’investigació (arbres) també té un paper imprescindible en la creació de coneixement sobre el medi natural. D’aquesta manera, amb aquesta presentació ofereixo motius per a pensar que el desenvolupament d’amistats és un pràctica força comuna de la ciències socials i naturals i animo als col·legues sociòlegs a què examinin els seus mètodes i les relacions humanes de recerca sense vergonya.
