Resumen de La cara fosca de la política cultural: Instrumentalització, econòmica, "elefants blancs", corrupció i control polític del camp cultural. Anàlisis del cas de València
Joaquim Rius Ulldemolins, Vicent Flor, Gil Manuel Hernàndez Martí
La política cultural és usualment analitzada com un element positiu per al desenvolupament socioeconòmic i les crítiques usualment es circumscriuen al seu deficient implementació, el debat dels seus efectes socials. No obstant això, rarament és analitzada com un instrument que produeix un desenvolupament no sostenible, generador d'elefants blancs o com a via per al malbaratament, la corrupció i la dominació clientelar de l'esfera política. És el que podem anomenar la "cara fosca" de la política cultural. El cas de la ciutat de València, especialment de les seves dues grans institucions culturals, com l'Institut Valencià d'Art Modern i la Ciutat de les Arts i les Ciències - Palau de les Arts, és un exemple d'aquesta dimensió de la política cultural.
Aquest article pretén analitzar les causes sistèmiques i contextuals que expliquen aquest fenomen, així com dilucidar en quin sentit aquest fenomen pot ser entès com una deriva contingent i concreta d'un territori o bé és una condició estructural de la política cultural.
