Un dels aspectes que caracteritza la major part de les ciutats europees és la diversitat. Si bé aquesta diversitat social, cultural i religiosa no és un fenomen nou, les onades migratòries a escala global de les darreres dècades així com la present crisi de refugiats han accentuat i aguditzat com mai aquest aspecte singular dels paisatges urbans europeus. A partir d’una recerca qualitativa centrada a la ciutat de Barcelona, aquesta comunicació explora les pràctiques i representacions de la diversitat, concretament de la diversitat religiosa a la ciutat, i analitza la manera com les minories surten al carrer, habiten la ciutat i utilitzen l’espai públic. En aquest sentit, l’objecte de la recerca són les ocupacions dels carrers, de les places o d’altres espais urbans icònics per portar a terme protestes, mobilitzacions o simplement celebracions que tenen com a eix central la dimensió religiosa.
A través d’una aproximació etnogràfica s’exploren i s’analitzen aquestes pràctiques i les respostes que produeix la seva visibilitat. Què vol dir fer-se visible? I quines implicacions i conseqüències té? L’anàlisi s’articula a través dels següents eixos:
a) la relació crítica i ambivalent entre la visibilitat i el reconeixement; b) les dinàmiques locals i globals, així com les relacions transnacionals produïdes per aquestes actuacions;
c) les fronteres entre l'etnicitat i la religió; i d) les implicacions polítiques d'aquestes actuacions en termes de jerarquies espacials i espais urbans emblemàtics.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados