Resumen de Tendències recents de la mobilitat intraurbana a les ciutats de Barcelona i Madrid
Jordi Bayona i Carrasco, Joaquín Recaño Valverde
Bona part dels canvis de residència habitual que es produeixen en entorns metropolitans són canvis de domicili que es realitzen a curta distància, molts d’ells sense superar un límit administratiu municipal. Malgrat la seva importància quantitativa, i les fortes conseqüències sobre les dinàmiques de transformació demogràfiques i urbanes a l’interior de les grans ciutats, aquesta és la menys coneguda i estudiada de totes les formes de mobilitat, degut en bona part a la dificultat per accedir a les dades estadístiques que la registren.
En aquest treball, i utilitzant dades derivades del Padró Continu de Població, s’aborda l’estudi comparatiu de les dinàmiques migratòries intra-urbanes en les ciutats de Barcelona i Madrid. Disposem, amb el barri com a escala d’anàlisi, de dades sobre els canvis de residència interns entre l’any 2000 i el 2014 per les dues ciutats, amb el barri d’origen i de destí, les característiques demogràfiques dels individus que es desplacen, i el seu lloc de naixement i la nacionalitat. Amb aquestes dades s’estudiarà l’evolució i la intensitat del fenomen, utilitzant taxes de migració i l’indicador sintètic de mobilitat (ISM), així com la contribució d’aquests moviments interns a la difusió o concentració de la població, utilitzant el que es coneix com a Spatial Focus (Plane i Mulligan, 1997). En darrer terme, es prestarà especial atenció al col·lectiu immigrant, definit a partir del seu lloc de naixement i de la seva nacionalitat, i distingint entre els principals grups per origen continental. A través de la mobilitat interna, de les pautes de difusió o concentració territorial, serà possible aproximar-nos al procés d’assentament d’aquests grups.
Aproximacions prèvies indiquen un creixement de la intensitat dels canvis de domicili interns degut a l’aportació de la població immigrant; una evolució del fenomen que difereix de l’observada a mitjana i llarga distància, degut al major pes que adquireix el lloguer en aquest tipus de mobilitat alhora que s’observa un augment de la precarietat residencial amb la crisi; i finalment, una major dispersió dels estrangers per l’interior d’ambdues ciutats.
