La causa principal de la infecunditat de les parelles a Espanya, 1999-2016

• Autores: Pau Miret, Elena Vidal Coso
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 28
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Els països del sud, de l’est i els de parla alemanya d’Europa es caracteritzen per unes abundants proporcions de població que no ha tingut fills. Per exemple, en el cas d’Espanya i per a les generacions nascudes en la primera meitat dels setanta, la infecunditat s’enfila al 20%.

    Aquesta investigació destria entre les variables sospitoses habituals per sentenciar que és una en particular i no les altres la culpable d’aquesta proporció tan elevada de persones sense fills. L’anàlisi pivota sobre la teoria de que en països desenvolupats és el grau d’igualtat de gènere allò que provoca la diferència en les pautes de fecunditat. Així, en una societat com l’espanyola serien les parelles amb un alt nivell d’instrucció, de doble ingrés fruit del treball estable d’ambdós membres i d’edat similar les que tindrien una probabilitat major de tenir una primera criatura.

    La font de dades és l’Enquesta de Població Activa des de l’any 1999 a 2016, un instrument de panel rotant que canvia a un sext de les llars per trimestre, de manera que es pot seguir cada unitat domèstica durant un màxim de sis trimestres, un any i mig. Seleccionem a les parelles heterosexuals (doncs interessa el gènere) on la dona té menys de 45 anys (doncs la primofecunditat a partir d’aquesta edat no és significativa) i que no tenen fills, i les seguim fins al moment en què tinguin un primer fill o fins que deixen de ser observades. La tècnica a utilitzar serà la regressió logística amb dades panel, ja que es presenten a l’anàlisi 51972 parelles observades en 167107 transicions intertrimestrals. L’any d’observació, l’edat dels membres de la parella, el seu origen o grau educatiu no tenen res a dir en aquest fenomen. Pel contrari, la relació amb l’activitat laboral sorgeix com la variable explicativa clau.