Després de la precipitació del nivell de fecunditat que van protagonitzar les societats més desenvolupades a finals del segle XX, alguns d'aquests països han aconseguit remuntar el número de fills per dona fins a 1,8 o nivells superiors. L'actual paradigma teòric proposa que la igualtat de gènere ha estat l'element clau que ha permès la recuperació de la fecunditat a aquelles societats on l'acompanyament institucional ha facilitat la conciliació de la vida laboral i familiar. No és el cas d'Espanya on, amb l'excepció de l'augment durant l'expansió econòmica, la fecunditat s'ha mantingut al voltant d'a,3 fills per dona1 . Però ha estat més elevada la fecunditat entre aquelles persones més igualitàries? L'objectiu d'aquest treball és comprovar si la hipòtesi que planteja el paradigma teòric -fonamentat en evidències a nivell agregat- es compleix a nivell individual en el cas espanyol, on el suport institucional per conciliació familiar i laboral és insuficient.
Utilitzem les dades de les tres darreres edicions de les enquestes "Família i Gènere", realitzades pel CIS al 1994, 2003 i 2012 per analitzar l'associació entre la igualtat de gènere i el número de fills de la població entre 20 i 50 anys, en edats reproductives. Utilitzem tècniques d'anàlisi de correspondències múltiples per construir els indicadors que recullin la informació sobre els valors d'igualtat i relacionar-los, amb una anàlisi logística multinomial, amb la fecunditat acumulada. La variable dependent és el número de fills tinguts en el moment de l'enquesta i distingeix entre cap, 1, 2 i 3 o més.
En aquestes dues dècades les generacions més joves han protagonitzat una expansió dels valors a favor de la igualtat, que es refereixen a la compatibilitat de la vida laboral i familiar de les dones (no a la participació masculina a l'àmbit reproductiu). Contràriament a la hipòtesi, l'associació entre igualtat i fecunditat ha estat negativa.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados