A mesura que les llars s’han anat transformant també ho han fet les llars unipersonals, augmentant la seva representativitat i diversificant la seva composició, mostrant un perfil menys envellit i menys feminitzat alhora que guanyant protagonisme a les àrees urbanes. La distribució territorial de les llars unipersonals no és homogènia a l’interior dels espais urbans de la mateixa manera que tampoc ho són les característiques de les persones que viuen soles.
L’especialització territorial de la tipologia de llars unipersonals a nivell intrametropolità és un fenomen poc estudiat i l’objectiu principal de la comunicació que articula el treball és que les grans ciutats, concentren una major proporció de llars unipersonals; no només degut a un major envelliment sinó per ser localitzacions preferents per la població jove i adulta que viu sola. El treball analitza, en primer lloc, l’evolució de les llars unipersonals a les dues majors àrees metropolitanes d’Espanya (Madrid i Barcelona) posant de manifest les diferències entre la capital i la resta de la regió; en segon lloc, examina la localització territorial de les llars unipersonals de joves (18-35 anys), d’adults (36-64 anys) i de persones grans (>65 anys) a nivell inframunicipal d’ambdues àrees urbanes, a partir de l’elaboració del quocient de localització, i; en tercer lloc, explica les característiques sociodemogràfiques de les persones que viuen soles joves, adultes i grans a partir d’una anàlisi d’arbre. La font principal per a l’estudi de les llars unipersonals han estat les microdades del Cens de 2011.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados