Moviments socials, acció social i documental polític contemporani

• Autores: Núria Araüna i Baró
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 20-21
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Aquesta comunicació té l’objectiu d’analitzar els efectes sobre l’opinió pública i sobre la mobilització política d’un conjunt de documentals produïts recentment a Catalunya, posant l’èmfasi en el rol dels moviments socials com a mediadors i validadors d’aquests productes.

    L’actual context de crisi econòmica i de legitimitat de les institucions governamentals, a més del qüestionament del sistema de mitjans de comunicació tradicionals, ha impulsat la producció de documentals independents amb discursos crítics i que s’emparen en les denúncies empeses per part de moviments socials. Considerant la relació entre els productes audiovisuals i el canvi social, aquesta recerca es planteja les següents preguntes d’investigació:

    -Quin paper juguen els moviments socials en la producció i interpretació social de documentals polítics contemporanis? -Per quins processos i a través de quines instàncies els documentals polítics aconsegueixen impulsar l’acció col·lectiva? En particular, aquesta investigació analitza els discursos presents en els documentals Ciutat morta i Tarajal. Desmuntant la impunitat en la frontera sud, tots dos realitzats per la productora independent Metromuster, i l’impacte que han tingut en l’opinió pública, considerant el paper de mediadors que juguen els moviments socials en la interpretació d’aquests audiovisuals i els procediments pels quals aconsegueixen situar a l’agenda pública els temes o controvèrsies que hi són representades.

    A través de la realització d’entrevistes amb integrants de la productora i de diferents moviments socials, i de l’observació del recorregut dels documentals per festivals, mitjans i altres plataformes, es dedueix que els moviments socials de base són agents clau en la legitimació dels clams polítics dels audiovisuals i en la seva circulació a través de les xarxes socials i espais de trobada físics.

    Així mateix, la pertinença i connexió de l’activitat quotidiana de la productora als moviments que treballen les qüestions tractades són font de credibilitat