Resumen de Moviments socials i educació: Analitzant els marcs d'interpretació i els repertoris d'acció col·lectiva de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears
Lluís Parcerisa Marmi, Antoni Verger Planells
En el context de les Illes Balears, l'últim govern conservador (2011-2015) va combinar l'aplicació de severes retallades en el sector públic, especialment en l'educació, amb una ambiciosa reforma lingüística en l'àmbit escolar. Aquestes polítiques varen coincidir amb l’aprovació, per part del Congrés espanyol, de la controvertida reforma de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Aquest context de reforma en múltiples escales va provocar el sorgiment d'un nou moviment social, que va cristal·litzar en l'anomenada Assemblea de Docents. Aquest moviment social ha aconseguit introduir les seves principals reivindicacions a l'agenda pública, i ha aconseguit canvis significatius no només en les polítiques educatives, sinó també en la política autonòmica. De fet, aquesta mobilització social sense precedents va contribuir a l'erosió del partit conservador, que va perdre les últimes eleccions autonòmiques. En aquesta recerca s'exploren les principals raons que expliquen l'èxit de l'Assemblea de Docents, i s’examinen les seves principals tàctiques i els repertoris d’acció col·lectiva utilitzats pels activistes per assolir els seus objectius. A nivell metodològic, aquest estudi combina l'anàlisi documental, amb vint entrevistes semiestructurades amb els principals actors que varen participar en el procés de reforma educativa i amb informants clau. Els resultats mostren que l’èxit de la mobilització s’explica per la combinació d’un ampli ventall de factors. En aquest sentit, l’estil autoritari de fer política del partit conservador, juntament amb l’emmarcament discursiu de la protesta social utilitzat per l’Assemblea de Docents, la seva capacitat de producció simbòlica i la combinació creativa de repertoris d’acció col·lectiva tradicionals i innovadors, varen resultar clau per a l’èxit de la mobilització social.
