Camps d'acció estratègica i organitzacions veïnals: Entre els moviments socials i les organitzacions

• Autores: David Dueñas Cid
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 22
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Aquesta ponència presenta els resultats d’una investigació conduïda a Tarragona al voltant del teixit associatiu que formen les associacions de veïns i veïnes (AVV) de la ciutat. L’aproximació al món veïnal es fa des d’una perspectiva que combina l’aproximació des dels moviments socials i de les organitzacions, entenent que les esmentades AVV es troben en un punt intermig en la intersecció teòrica entre ambdós camps: per una banda formen part d’un moviment social d’abast ampli i tradicional però, per l’altra, es troben immerses en un sistema de funcionament regulat per la seva condició d’organitzacions, el que, finalment, determina els seus comportaments i interessos. Les AVV es descriuen com estructures organitzatives amb capacitat d’aprenentatge respecte de les normes de funcionament de l’entorn polític en el que es desenvolupa la seva tasca, abandonant alguns dels elements propis dels moviments socials. Aquesta lògica entronca amb la lògica proposada per Fligstein i McAdam (2012) dels Camps d’acció estratègica, així com amb la visió de Camp proposada per Bourdieu (1993).

    Els resultats presentats provenen de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de les dades recollides mitjançant 40 entrevistes a 35 AVV, 3 Federacions d’AVV i 2 antics membres del moviment veïnal.

    Entre les principals conclusions destaca l’abandonament d’una part de la dimensió comunitària dels moviments socials urbans i l’associacionisme veïnal, produït al llarg dels anys 90, per abraçar la dimensió més política de la lògica organitzativa, connectada amb la promoció política i la creació de lobbies polítics. Una part important d’aquestes subelits, per emprar el terme fet servir per Sørensen (2002), juguen amb la representació simbòlica del que “el moviment veïnal solia ser” i la seva capacitat de mobilització, per a obtenir recursos per al desenvolupament dels seus barris, associacions o per la seva promoció personal.