És actualment la "variació lingüística social" una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?

• Autores: Joan Costa Carreras
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 4-5
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Dins de la lingüística estructuralista, Leonard Bloomfield (1933) té en compte els “estrats” socials i Eugenio Coseriu (1981: 12) estableix la categoria de “diastratia” per referir-se a “diferencias entre los diferentes estratos socioculturales”. Payrató (1996 i 2010) estableix una distinció entre la variació social (com una subcategoria de la dialectal) i la funcional (registres). Aquesta variació “social”/“diastràtica” és un calaix de sastre i no té uns límits clars amb la “funcional”/“diafàsica” (P. ex.: la “formalitat” és un factor “social” o “funcional”?). Dins d’aquest “calaix de sastre”, hi ha almenys factors com el “capital lingüístic”, “capital cultural”, edat, gènere, activitat habitual, “habitus/ideologia/actituds”, “classe social”, ètnia, religió, etc., que influeixen en la manera de parlar dels individus:

    La pregunta que respondrem és si la variació “social”/“diastràtica” ha estat tractada adequadament en la sociolingüística catalana (Ll. López del Castillo 1976; Colomina 1985, Payrató 1996, 1998 i 2010, i Ruiz, Sanz i Solé 2001) i en la planificació lingüística de corpus (Badia 1994 i Institut d’Estudis Catalans 2016). Per ex.: si la varietat “col·loquial” és la usada en “família” (categoria social), quan estem en una situació “relaxada” (categoria funcional), ¿és una categoria “social”, “funcional” o ambdues alhora? Gràcies a certs “estats de la qüestió” (Boix 1998, Boix i Vila 1998 i Block 2014) i a la recerca personal, el marc teòric es pot situar en la discussió dels conceptes “classe social”, “identitat”, “capital cultural i lingüístic”, “habitus” (Bourdieu) i “repertori lingüístic” (Block 2014).

    La metodologia és la reflexió a partir de l’anàlisi de la tradició sociolingüística catalana contrastant-la amb la mundial.

    Els principals resultats que es presentaran seran:

    a)La definició de les “inscripcions identitàries” (Block 2014) no diacròniques ni diatòpiques que influeixen en la manera de parlar dels catalanoparlants.

    b)La definició de les relacions conceptuals entre les categories “variació diastràtica/social” i “variació funcional”.