La construcció de significat en salut mental: Una anàlisi qualitativa a partir de les metàfores conceptuals
- Autores: Xavier Miranda Ruche, Salvador Climent Roca, Marta Coll-Florit
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 5-6
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Les interpretacions que tenen els trastorns mentals en la nostra societat es conformen a partir d’una diversitat d’elements que es poden manifestar, entre altres formes, a través del llenguatge. En aquest sentit, les metàfores conceptuals són un recurs lingüístic que faciliten l’explicació, la comprensió i el raonament de fenòmens abstractes, com són els problemes de salut mental.
Preguntes de recerca. L’objectiu general de la recerca és detectar i analitzar la tipologia de metàfores conceptuals dins el conjunt d’una mostra seleccionada, tractant de determinar quin tipus d’interpretacions dominants produeixen. Paral·lelament a aquest objectiu, s’ha tractat de donar resposta a les següents preguntes:
- Les persones afectades i els professionals empren metàfores similars? -Es dóna una correspondència entre les expressions metafòriques verbalitzades i el discurs que els actors pretenen emmarcar? - Les metàfores detectades col·laboren en la configuració dels estereotips socials que afecten les persones diagnosticades? METODOLOGIA. Aquesta recerca es recolza en la Teoria de la Metàfora Conceptual (TMC) vinculada a l’àmbit de la Lingüística Cognitiva, i desenvolupada per autors com George Lakoff i Mark Johnson. La mostra s’extreu de tres documentals produïts a Espanya entre els anys 2006 i 2012. En aquest material es recullen les intervencions de 55 persones que parlen en primera persona, 21 de les quals són afectades, i 34 professionals. Principals resultats. Les metàfores conceptuals aparegudes tendeixen a estructurar en la majoria de psiquiatres i afectats no immersos en programes d’inserció social, un esquema d’interpretació individual dels trastorns mentals proper a un discurs biomèdic. Sobre aquest eix, configurador d’un marc de normalitat, la patologia és quelcom que afecta exclusivament a la persona, interpel·lant vagament a la societat. L’existència de metàfores que aporten una vinculació social són escasses, i les existents ho fan generant interpretacions properes al retraïment i/o la rebel·lió dels afectats.
