Com parlen les mestres de les Terres de l'Ebre?: Estudi del model lingüístic en l'ensenyament primari

• Autores: Amanda Ulldemolins Subirats
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 6-7
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • La importància dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu en la vida dels infants provoca que, sovint, adopten en el llenguatge oral paraules que no són típiques de la seua població, és a dir, substitueixen els mots genuïns per geosinònims de la metròpoli de Barcelona. Per això, ens preguntem quin és el model de llengua que difonen les mestres de primer de Primària de les escoles públiques del Montsià. S’acosta a la llengua que es parla en l’entorn de l’alumne o contribueixen a aquest canvi lingüístic? Galí (1931) i López del Castillo (1976) coincideixen que el mestre, des de les primeres etapes escolars, ha de respectar la llengua que l’alumne porte de casa, i per això se li demana “una adequació a la norma estàndard vigent en la llengua parlada de la comunitat a què pertany. La llengua que el mestre farà servir és un factor condicionant de primer ordre de la llengua dels infants” (1976: 73). Pel que fa a la metodologia, a partir d’un corpus d’estudi format per nou gravacions de veu dels ensenyants de nou centres de la comarca durant una lliçó de català o ciències de la naturalesa –dos àrees en què la possibilitat que apareguen elements lèxics amb geosinònims com els noms d’animals i de vegetals és alta–, s’estudia el grau de manteniment de trets estàndard de la seua varietat geolectal –totes les docents són de la zona nord-occidental. Per fer-ho, en primer lloc, es fa un buidatge dels enregistraments i es classifiquen les dades segons els tres nivells del llenguatge: fonètica, morfologia i lèxic. En segon lloc, s’inventarien i s’interpreten les variants recollides depenent de si són pròpies de la zona d’estudi –el Montsià– o, contràriament, són incorporacions al·lòctones. Com a principals resultats trobem, d’una banda, el manteniment de les característiques fonètiques de l’àrea estudiada, i, de l’altra, la barreja en morfologia i lèxic de variants tortosines i centrals.