Alguns comentaris sobre els conceptes del conflicte lingüístic i normalització lingüística

• Autores: Albert Fabà
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 7
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Al darrer numero de Treballs de Sociolingüística Catalana (TSC 26) es publiquen diversos articles relacionats amb els conceptes de conflicte lingüístic i de normalització lingüística. L’autor considera especialment suggerents algunes de les idees de l’aportació de F. Xavier Vila. Vila fa un balanç del paper que han jugat aquests dos conceptes a la sociolingüística catalana i, alhora, de l’escassa transcendència que han tingut fora de les seves fronteres, especialment en els darrers anys. Hi té a veure el fet que ambdós conceptes estan molt vinculats a la hipòtesi de la substitució lingüística d’una llengua (o llengües) per una altra llengua (o llengües) dominants. Una hipòtesi de caràcter macrosociolingüístic, mentre que la majoria d’aportacions en els darrers anys són de tipus microsociolingüístic. Un fenomen semblant al que s’esdevé, també en el món de la sociologia, a seques. La tesi de F. Xavier Vila és que la hipòtesi abans esmentada té sentit i és útil, però únicament si se la considera en un marc conceptual i històric determinat: “sempre que s’apliqui a l’anàlisi macro dels processos d’establiment de les llengües nacionals i de substitució de les llengües minoritzades” a l’època de sorgiment i desenvolupament dels estats nacionals.

    L’autor de la comunicació avala aquesta interpretació, però hi afegirà diversos matisos, alguns de caràcter informatiu i històric (sobre la gènesi i el contingut de la hipòtesi a la sociolingüística catalana) i d’altres que tenen un caràcter més analític.

    De forma resumida, es tractarien els següents elements:

    1. D’Aracil als seus epígons. D’una hipòtesi emmarcada en el temps a una llei sociolingüística? 2. L’excepció i la regla. L’aplicació de la macrohipòtesi als estats-nació nacionalment fallits. El cas espanyol.

    3. Formalitzar la hipòtesi, com una heurística d’investigació de sociolingüística històrica.