El sistema d'indicadors lingüístics: diagnòstic, modernització i transparència en política lingüística

• Autores: Anton Ferret Baig
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 9
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • El monitoratge és un procés clau en l’avaluació de polítiques públiques i més concretament en les polítiques lingüístiques ja que permet fer diagnòstics sobre la situació de les llengües, establir plans d’acció i valorar-ne l’eficàcia. En aquest sentit, la Direcció general de política lingüística (DGPL) disposa, d’entre d’altres instruments, del sistema d’indicadors lingüístics (SIL). Aquesta eina, que es va crear al 2006 i renovada el 2015, conté una selecció d’indicadors feta per la DGPL i forma part del marc del Pla estadístic de Catalunya. El SIL ofereix dades sintètiques sobre l’estat del català en set àmbits: població, administració, ensenyament, mitjans de comunicació, consum cultural i món digital, món socioeconòmic, territoris de parla catalana i posicionament exterior.

    L’objectiu de la comunicació d’aquesta comunicació presentar els aspectes centrals de l’eina i l’evolució que ha fet i respondre a la pregunta sobre com els indicadors que en formen part s’integren en d’altres fases de l’actuació de planificació lingüística. En els darrers dos anys el SIL ha estat renovat per tal d’adaptar-lo a la situació actual i potenciar-ne les funcionalitats:

    1) Revisió i ampliació de les fonts de dades per assegurar la qualitat de la informació que proporciona l’instrument i encabir-hi els nous àmbits de comunicació digitals;

    2) Canvis en el format de visualització de les dades (gràfics interactius);

    3) Canvi de sistema utilitzat permet fer-ne l’actualització de forma regular, i 4) Canvis en l’accessibilitat al SIL des de qualsevol plataforma digital.

    El sistema inclou dades procedents de diversos tipus de fonts, com enquestes, registres públics o treballs etnogràfics. Entre les enquestes hi ha l'Enquesta d'usos lingüístics a la població i entre els estudis etnogràfics l'Ofercat, destinat a conèixer la situació a l'atenció al públic i la retolació. La major part de fonts són públiques en un 86,8 % dels casos, privades en un 7,9 % i mixtes en un 5,3 %.