Entre el 2013 i el 2015, es desenvolupen les enquestes sociolingüístiques a tots els territoris de llengua catalana (EUL) impulsades, en primer terme, per la Direcció General de Política Lingüística — amb l’excepció del País Valencià i Andorra — i en col·laboració amb institucions del territori. A Andorra en aquest període es realitza l’Enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra que inclou preguntes per poder comparar els resultats amb la resta de territoris. Al País Valencià, el 2015 es realitza l’Enquesta d’ús i coneixement del valencià. En els anys 2003 i 2004 es va fer per primer cop una operació d’aquestes característiques. Ambdues edicions representen unes operacions demoscòpiques sobre la relació entre les llengües i la societat molt excepcional en l’àmbit de l’estadística a Espanya i a la Unió Europea.
Aquesta comunicació presenta un resum dels resultats conjunts d’aquestes enquestes que ha realitzat un grup d’analistes sociòlegs i sociolingüistes.
L’objectiu d’aquesta anàlisi és fer una radiografia dels coneixements, usos i actituds al domini lingüístic amb especial atenció a la situació del català. Els resultats mostren que es configura un bloc territorial que avança cap a la universalització del coneixement, en què destaquen la Franja, Catalunya i les Illes Balears, en contrast amb la Catalunya del Nord i en segon terme, l’Alguer. Pel que fa als usos els territoris es divideixen en dos blocs: l’Alguer i la Catalunya del Nord, en els quals l’ús del català prioritari a la llar és inferior al 8%, i la resta dels territoris, en els quals l’ús prioritari del català és superior al 30%. Entres aquests 5 territoris destaca la Franja, ja que és l’única zona on l’ús prioritari del català a la llar és majoritari.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados