Des rites de passage à la nation: conceptions ethnographiques de la nation chez Arnold Van Gennep (1873-1957)

• Autores: Vincent Bourdeau
• Localización: Millars: Espai i historia, ISSN 1132-9823, Vol. 44, Nº 1, 2018 (Ejemplar dedicado a: Pensar la nación), págs. 125-152
• Idioma: francés
• Títulos paralelos:
  • Deis rites de passatge a la nació: concepcions etnogràfiques de la nació a Arnold Van Gennep (1873-1957)
  • From Rites of Passage to the Nation: Ethnographic Conceptions of the Nation by Arnold Van Gennep (1873 1957)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Arnold Van Gennep (1873-1957) és conegut sobre tot pel seu treball etnogràfic sobre Les rites de passage i pel seu Manuel du folklore français, l'obra de tota la seua vida. La seua teoria etnogràfica de la nació a l'acabament de la primera guerra mundial encara resta desconeguda. Aquest article es proposa comprendre com Van Gennep, amb els útils dels recursos etnogràfics i particularment de I' estudi deis rites de passatge (part I), proposa una teoria no substancialista de la nació (part II). Basada fonamentalment sobre un estudi comparatiu de les pràctiques socials integradores, l'aproximació de Van Gennep pot oferir una llum interessant als debats contemporanis sobre la identitat nacional.

  • English

    Arnold Van Gennep ( 1 873-1857) is nowadays well known by ethnographers for his work on The Rites of Passage. His Handbook of French Folklore is also still mentioned in the academic studies about popular culture. But, after World War One, he produced an ethnographic theory of the nation which retained less attention. This article focuses on this theory and proposes to understand how Van Gennep relied on his former work about rites of passage (Part I) to build a non-substantialist conception of nation (Part II). Grounded essentially on integrative social practices, Van Gennep's approach can provide interesting insight into contemporary debates about national identity.

  • français

    Arnold Van Gennep (1873-1957) est surtout connu pour son travail ethnographique sur Les Rites de passage et pour son Manuel du folklore français , oeuvre de toute une vie. So théorie ethnographique de la nation au sortir de la première guerre mondiale reste toutefois méconnue. Cet article se propose de comprendre comment Van Gennep, armé des ressources de l'ethnographie et en particulier de I' étude sur les rites de passage (partie I), propose une théorie non substantialiste de la nation (partie II). Fondée essentiellement sur une étude comparative des pratiques sociales intégratrices, l'approche de Van Gennep peut offrir un éclairage intéressant aux débats contemporains sur l'identité nationale.