Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


The Onset of a New Time Through the Recycling of Colombian Pioneros, Visionarios and Referentes

  • Autores: Annatina Aerne
  • Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 17, 2018 (Ejemplar dedicado a: Restos, excedentes, basura: gestiones literarias y estéticas de lo residual en América Latina y El Caribe), págs. 65-83
  • Idioma: inglés
  • Títulos paralelos:
    • El comienzo de una nueva era a partir del reciclaje de los pioneros, visionarios y referentes colombianos
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El presente artículo explora un cambio en el discurso de los artistas colombianos nacidos entre las décadas de 1920 y de 1950, de memoria a pionero, visionario y referente. A partir de la investigación de Thompson del pasaje de los bienes a través de los estados durable, cero y transitorio, describo el cambio discursivo hacia visionarios, pioneros y referentes como proceso de reciclaje (Thompson, 2017 [1979]). El análisis de Thompson sugiere que los objetos se someten a un proceso de desarrollo en diferentes fases. Los objetos reciclados pasan de categoría cero a bien durable. Cuando llegan a la fase de bien durable, estos ejemplifican asimismo una época anterior a aquella en la que el espectador se encuentra, dado que han pasado de fase cero, en contraste con la audiencia, cuya presencia resulta continua. Esta discontinuidad es también integrada en términos de referentes, visionarios y pioneros que establecen un nuevo periodo en el arte contemporáneo colombiano. El estudio de Thompson relaciona el incremento de los objetos en la categoría de bienes durables con las compras de las clases socioeconómicas más pudientes. Observo una coincidencia en el aumento de las etiquetas y del boom artístico durante los años 2011-2015, promovido también por la demanda internacional del mercado artístico colombiano. La reevaluación de pioneros, visionarios y referentes está relacionada con una demanda internacional que ha contribuido a que estos artistas destaquen.

    • català

      Aquest estudi explora un canvi en el discurs dels artistes colombians nascuts entre les dècades de 1920 i 1950, de memòria a pioner, visionari i referent. A partir de la investigació de Thompson del passatge dels béns a través dels estats durable, zero i transitori, descric el canvi discursiu cap a visionaris, pioners i referents com a procés de reciclatge (Thompson, 2017 [1979]). L’anàlisi de Thompson suggereix que els objectes es veuen sotmesos a un desenvolupament que consisteix a diferents fases. Els objectes reciclats passen de categoria zero a bé durable. Quan arriben a la fase de bé durable, aquests exemplifiquen també una època anterior a aquella en què l’espectador es troba, ja que ha passat de fase zero, a diferència de l’audiència, presència de la qual continua. Aquesta discontinuïtat és també integrada en termes de referents, visionaris i pioners, que estableixen un nou període en l’art contemporani colombià. L’estudi de Thompson relaciona l’increment dels objectes en la categoria de béns durables amb les compres de les classes socioeconòmiques més elevades. Observo una coincidència en l’augment de les etiquetes i en l'expansió artística durant els anys 2011-2015, promoguda també per la demanda internacional del mercat artístic colombià. La reavaluació de pioners, visionaris i referents està relacionada amb una demanda internacional que ha contribuït a la notorietat d’aquests artistes.

    • English

      The paper explores a change in discourse on Colombian artists born between the 1920s and 1950s from memoria to pionero, visionario and referente. Drawing on Thompson’s framework on the passage of goods through the states durable, zero and transient, I describe the discursive shift towards visionaries, pioneers and referents as a process of recycling (Thompson, 2017 [1979]). Thompson’s analysis suggests that objects undergo a development through different stages. Recycled objects pass through a zero category in order to become a durable good. As they reach the stage of a durable good these objects also embody a time that is prior to the viewers’, as they have passed through a zero stage, in contrast to the onlooker whose presence is continuous. This discontinuity is also incorporated in the terms referents, visionaries and pioneers that institute a new time in Colombian contemporary art. Thompson’s framework connects the rise of objects into the category of durable things to wealthy socio-economic classes’ purchases. I observe a coincidence of the rise of the labels and an art boom in the years 2011–2015, also driven by international demand in the Colombian art market. The re-evaluation of pioneers, visionaries and referents is related to an international demand which has contributed to shift these artists into the spotlight.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno