Resumen de Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet
- español
El control biológico por conservación incluye la manipulación de las condiciones ambientales con la finalidad de proveer de recursos adicionales a los enemigos naturales. En el cultivo de tomate se ha descrito el importante papel que desarrollan algunos taxones de depredadores y parasitoides autóctonos en el control biológico de las principales plagas del tomate. La mayoría de parasitoides puede alimentarse de néctar y polen para poder llegar a su máximo potencial biológico, los cuales pueden obtener de las flores. Este artículo tiene como objetivo evaluar el efecto de los recursos florales de cinco plantas insectario (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum y Achillea millefolium) en márgenes florales sobre la abundancia de enemigos naturales y polinizadores, y sobre el control biológico de Tuta absoluta Meyrick (Lepidoptera: Gelechiidae), plaga principal del cultivo del tomate. Los resultados muestran que las plantas insectario incrementan la abundancia de parasitoides, de polinizadores y de depredadores como sírfidos, antocóridos y trips rallados de la familia Aeolothripidae en los márgenes florales. Aunque no se detectaron diferencias en la abundancia de enemigos naturales en el cultivo de tomate adyacente a estas zonas. El enemigo natural Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) fue el principal parasitoide responsable de la mortalidad de T. absoluta en los campos de tomate, aunque no se detectaron diferencias significativas en los cultivos adyacentes al margen natural y al de plantas insectario. Las especies de plantas insectario con mayor presencia de enemigos naturales y polinizadores fueron F. esculentum, L. maritima y A. millefolium. Estas especies de plantas se podrían utilizar para promover el control biológico por conservación y los servicios ecosistémicos del cultivo del tomate y los otros cultivos hortícolas que lo rodean.Palabras clave: márgenes florales, tomate, control biológico, Tuta absoluta.
- català
El control biològic per conservació inclou la manipulació de les condicions ambientals per tal de proveir de recursos addicionals els enemics naturals. En el cultiu de tomàquet està descrit l’important paper que desenvolupen alguns tàxons de depredadors i parasitoides autòctons en el control biològic de les principals plagues del tomàquet. La major part de parasitoides pot alimentar-se de nèctar i pol·len per tal d’arribar al seu màxim potencial biològic, els quals poden obtenir de les flors. Aquest article té com a objectiu avaluar l’efecte dels recursos florals de cinc plantes insectari (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum i Achillea millefolium) en marges florals sobre l’abundància d’enemics naturals i pol·linitzadors i sobre el control biològic de Tuta absoluta Meyrick (Lepidoptera: Gelechiidae), plaga principal del cultiu del tomàquet. Els resultats mostren que les plantes insectari incrementen l’abundància de parasitoides, de pol·linitzadors i de depredadors com sírfids, antocòrids i trips ratllats de la família Aeolothripidae en els marges florals. No es van detectar diferències, però, en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet adjacent a aquestes zones. L’enemic natural Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) va ser el principal parasitoide responsable de la mortalitat de T. absoluta en els camps de tomàquet, però no es van detectar diferències entre els cultius adjacents al marge natural i al de plantes insectari. Les espècies de plantes insectari amb més presència d’enemics naturals i pol·linitzadors van ser F. esculentum, L. maritima i A. millefolium. Aquestes espècies es podrien emprar per a promoure el control biològic per conservació i els serveis ecosistèmics del cultiu del tomàquet i els altres cultius hortícoles que l’envolten.Paraules clau: marges florals, tomàquet, control biològic, Tuta absoluta.
- English
Conservation biological control involves manipulation of the environment addressed to providing additional resources to natural enemies. In tomato crops, some indigenous predators and parasitoids have already been reported to have an important role in the biological control of tomato pests. Most parasitoid species can feed on nectar and pollen in order to reach their maximum biological potential. This paper seeks to assess the effect of floral resources of five insectary plants in wildflower margins (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum and Achillea millefolium) on the abundance of natural enemies and pollinators and on the biological control of Tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) in tomato crops. The results show that insectary plants increased the abundance of parasitoids, hoverflies, pollinators, predatory bugs (Anthocoridae) and predatory thrips (Aeolothripidae) in the floral margins. In contrast, no differences in the abundance of natural enemies were detected in adjacent tomato crops. The natural enemy Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) was the main parasitoid responsible for T. absoluta mortality in tomato fields, but no differences were detected between natural margins and wildflower margins in adjacent fields. Overall, species of insectary plants with the greatest presence of natural enemies and pollinators were F. esculentum, L. maritima and A. millefolium. These plant species could be used to promote conservation biological control and ecosystem services at field and farm scale.Keywords: wildflower margins, tomato, biological control, Tuta absoluta.
