Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc en la colonització del cultiu per mírids depredadors

• Martí Figueras-Paret ^[1]
  1. [1] Programa de Protecció Vegetal Sostenible (IRTA-Cabrils)
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 44, 2018, págs. 7-29
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Influencia del entorno de los invernaderos de tomate primerizo en la colonización del cultivo por míridos depredadores
  • Influence of surroundings of early-tomato greenhouses on crop colonization by predatory mirid bugs
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El objetivo de este estudio fue determinar los factores relacionados con el entorno del cultivo de tomate de invernadero primerizo que podían permitir favorecer la colonización del cultivo por los depredadores polífagos y así mejorar el control biológico por conservación (CBC). Eso se hizo describiendo, de doce invernaderos localizados en el Maresme, la vegetación circundante por lo que se refiere a la diversidad y abundancia de especies vegetales. Se determinaron las plantas huésped de míridos depredadores, se separaron las dos especies crípticas del género de depredador mayoritario, Macrolophus spp., y se relacionó y determinó la abundancia de míridos en el exterior de los invernaderos con la colonización del cultivo. Se encontraron un total de catorce especies vegetales huéspedes de míridos depredadores de ocho familias de plantas distintas, la mayoría reproductoras. Los míridos más abundantes fueron los Macrolophus spp., encontrados en doce especies distintas de plantas, seguidos de los Dicyphus tamaninii. Se confirmó que la especie que encontrábamos en la vegetación estudiada era Macrolophus pygmaeus, que es la que coloniza los cultivos de tomate. El huésped donde se encontró más abundancia de M. pygmaeus fue la planta ornamental Calendula officinalis, aunque también se encontraban Nesidiocoris tenuis, que podían llegar a generar un problema de competencia y daños en el cultivo. Los resultados de este estudio sugieren que un entorno heterogéneo y con abundantes plantas huésped de depredadores genera una mayor abundancia de míridos depredadores que pueden colonizar los cultivos de tomate de invernadero en el área mediterránea.Palabras clave: Macrolophus pygmaeus, control biológico por conservación, invernadero, tomate, Calendula officinalis.

  • català

    L’objectiu d’aquest estudi vas ser determinar els factors relacionats amb l’entorn del cultiu de tomàquet d’hivernacle primerenc que podien permetre afavorir la colonització del cultiu pels depredadors polífags i així millorar el control biològic per conservació (CBC). Això es va fer descrivint, de dotze hivernacles localitzats al Maresme, la vegetació circumdant pel que fa a la diversitat i l’abundància d’espècies vegetals. Es van determinar les plantes hoste de mírids depredadors, es van separar les dues espècies críptiques del gènere de depredador majoritari, Macrolophus spp., i es va relacionar i determinar l’abundància de mírids a l’exterior dels hivernacles amb la colonització del cultiu. Es van trobar un total de catorze espècies vegetals hoste de mírids depredadors de vuit famílies de plantes diferents, la majoria reproductores. Els mírids més abundants van ser els Macrolophus spp., trobats en dotze espècies diferents de plantes, seguits pels Dicyphus tamaninii. Es va confirmar que l’espècie que es trobava a la vegetació estudiada era Macrolophus pygmaeus, que és la que colonitza els cultius de tomàquet. L’hoste en el qual es va trobar més abundància de M. pygmaeus va ser la planta ornamental Calendula officinalis, encara que també s’hi podien trobar Nesidiocoris tenuis, que podrien arribar a generar un problema de competència i danys al cultiu. Els resultats de l’estudi suggereixen que un entorn heterogeni i amb abundants plantes hoste de depredadors genera una abundància més grande mírids depredadors que poden colonitzar els cultius de tomàquet d’hivernacle a l’àrea mediterrània.Paraules clau: Macrolophus pygmaeus, control biològic per conservació, hivernacle, tomàquet, Calendula officinalis.

  • English

    Biological control of crop pests is considered a promising conservation strategy in horticultural crops. In the Mediterranean region, crop colonization by native predatory mirid bugs is frequent but highly varied between crop production sites, which helps to increase the populations of pests’ natural enemies. This study seeks to determine the factors related to landscape heterogeneity around primary tomato crops which could favour colonization by polyphagous predators and improve conservation biological control (CBC). We describe the diversity and abundance of plant species of the vegetation surrounding 12 greenhouses located in the Maresme region. The vegetable host species of the predatory mirid bugs were determined and the two cryptic species of the main predator Macrolophus spp. were separated. Additionally, the abundance of mirid bugs surrounding greenhouses was determined and linked to crop colonization. Up to 14 plant-species hosts of predatory mirid bugs of 8 different plant families, most of them breeders, were found. The most abundant mirid bugs were Macrolophus spp, found on 12 different plant species, followed by Dicyphus tamaninii. It was confirmed that the mirid species found on the vegetation under study was Macrolophus pygmaeus, which is the one that colonizes tomato crops. The greatest abundance of M. pygmaeus was found on the ornamental plant Calendula officinalis but Nesidiocoris tenuis, which could generate a competition problem or crop damage, was also found. The results suggest that a heterogeneous landscape rich in host plants for predatory mirid bugs generates a greater abundance of such insects that can colonize the greenhouse tomato crops in the Mediterranean region.Keywords: Macrolophus pygmaeus, conservation biological control, greenhouse, tomato, Calendula officinalis.