Resumen de Filosofia, geografia i percepció: una aproximació als criteris generals d'investigació en geografia de la percepció i del comportament
- català
Aquest article compren dues parts diferenciades: la primera, de caràcter filosòfic-teòric, dibuixa els trets generals de l'horitzó cultural de la nostra època clarificant els criteris de realitat que el caracteritzen i com s'hi situa la perspectiva fenomenològica en Geografia. A més, s'intenta perfilar el sentit d'una Geografia humana fenomenològica com a concreció de l'activitat i l'actitud de l'home en front del seu entorn, mitjançant la noció de lloc i de la importància de la percepció en la transformació del medi ambient.
La segona part té un caràcter teórico-metodològic i centra la seva atenció en la idea de paisatge com a practica del marc vital i en la importància de la percepció en la relació dialèctica home-medi. Repassa així mateix les concepcions d'imatge en Geografia de la percepció (formalistes i transaccionalistes) i els seus componentes. Continua amb la importància del sentit del lloc per als fenòmens de la percepció i les seves dimensions individuals i socials. I conclou amb les macro i microescales d'intervenció en Geografia de la percepció i del comportament i la seva complementarietat com a principi per a una millor comprensió de les diferències espacials. Per aquestes reflexions s'han recuperat alguns dels principals treballs clàssics de la geografia de la percepció i del comportament, tot intentant repensar la seva profunditat conceptual
- English
This article contains two differentparts: the first, with a philosophical-theoretical character, depicts general features of the cultural horizon of our time clarifying the judgements about reality that distinguish it, and how phenomenologicalgeographical point of view lays in it. Then, we try to outline the sense of phenomenological human geography like concretion of man's outlook and activity in its environment. Through the notion of place and the weight of cognition in environmental changes.
The second part has a theoretical-methodological character, and looks ut the idea of landscape like making life world besides the importance of cognition in dialectical relations between man and his environment. We likewise review some concepts of image in behavioural geography (formalist and transactionalist) and their components. It follows with the significance of sense of place for the cognitive phenomena and its individual and social dimensions. Andfinally it ends with macro and micro-scales of intervention in behavioural geography and their complementariety like a beginning for a better understanding of spatial diferentiation. For this thought, we recall some main classical works in behavoural geography rethinking their conceptual depth.
