Presència i tractament de la música clàssica contemporània als mitjans de comunicació: una aproximació metodològica al cas de l’Estat espanyol

• Xavier Mas i Sempere ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 4, 2013
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La llamada música clásica contemporánea es un elemento aparentemente marginal dentro de la tradición clásica española. Los mas media, con su capacidad de incidir en la sociedad, pueden jugar un papel muy importante con la difusión y los discursos alrededor de esta música. Por medio de la combinación de técnicas provinientes de la metodología cuantitativa y cualitativa, hemos querido probar las posibilidades de análisis de este ámbito musical en los medios de comunicación y poder ver así, cual es la presencia y el tratamiento que se le otorgan. Los resultados finales nos han demostrado la existencia de un campo de estudio adecuado a nuestra metodología. Hemos obsevado un desigual tratamiento de la música clásica contemporánea según el medio de comunicación, hemos visto la idoneidad de su carácter híbrido y de motivación del debate epistemiológico para su difusión y hemos podido establecer una serie de características que se repiten en los discursos al los que hacen referencia.

  • English

    The so-called contemporary classical music is an apparently marginal element within the Spanish classical tradition. The Mass Media, with their projection and social incidence, can play a very important role in its diffusion and choice of discourse. Through a mixture of quantitative and qualitative techniques, we aimed to test the researchability of this field in the media, while checking its frequency and treatment in them. The final results have confirmed the existence of a proper field of study together with the suitability of our methodology. They have highlighted a treatment of contemporary classical music, which varies according to the medium in question; have shown how advantageous its hybrid character and the fact that it promotes an epistemological debate are; and have established a series of characteristic repetitive features in its discourses.

  • català

    L’anomenada música clàssica contemporània és un element aparentment marginal dins la tradició clàssica espanyola. Els mass media, amb el seu abast i incidència social, poden jugar un paper molt important amb la difusió i els discursos al voltant d’aquesta música. Per mitjà de la combinació de tècniques provinents de la metodologia quantitativa i qualitativa, hem volgut provar les possibilitats d’anàlisi d’aquest àmbit musical als mitjans de comunicació. I poder veure, així, quina és la presència i el tractament que li atorguen. Els resultats finals ens han demostrat l’existència d’un camp d’estudi adient i l’adequació de la nostra metodologia. Hem observat un desigual tractament de la música clàssica contemporània segons quin fora el mitjà de comunicació, hem vist la idoneïtat del seu caràcter híbrid i de motivació del debat epistemològic per a la seua difusió i hem pogut establir una sèrie de trets característics que es repeteixen als discursos que hi fan referència.