La música de la primera mitad del s. XVIII en la basílica de S. María la Mayor de Roma está marcada por el paso de D. Pompeo Cannicciari (1666-1744), maestro de capilla adscrito a la escuela romana i sucesor de A. Scarlatti. En este estudio aportamos datos inéditos de uno de los compositores de música sacra más prolíficos y desconocidos en la actualidad, el cual resultaría influyente en la manera de realizar las celebraciones en esta basílica
La musica della prima metà del settecento nella Basilica di S. Maria Maggiore a Roma è segnata dal contributo di D. Pompeo Cannicciari (1666-1744), maestro di cappella ascritto alla scuola romana e successore di A. Scarlatti. In questo studio riveliamo dati inediti di uno dei compositori di musica sacra più prolifici e sconosciuti adesso, chi sarebbe influente all’ora di realizzare le celebrazioni in questa basilica.
The music of the first half of the 18th century in the Basilica of S. Maria Maggiore in Rome is marked by the contribution of D.
Pompeo Cannicciari (1666-1744), maestro di cappella attached to the Roman School and successor to A. Scarlatti. In this study we provide unpublished information from one of the most prolific and unknown composers of sacred music today, who turned out to be very influential in how to conduct celebrations in this basilica
La música de la primera meitat del s. XVIII en la basílica de Sta. Maria la Major de Roma està marcada pel pas de D. Pompeo Cannicciari (1666-1744), mestre de capella adscrit a l’escola romana i successor d’A. Scarlatti. En aquest estudi aportem dades inèdites d’un dels compositors de música sacra més prolífics i desconeguts en l’actualitat, el qual resultaria influent en la manera de realitzar les celebracions en aquesta basílica
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados